27/05/2022

Positiu de covid

2 min

Després d’haver aconseguit evitar encomanar-me del covid durant més de dos anys, finalment l’he agafat. Pensava que seria dels pocs que al final no l’agafarien, però no. Unes dècimes de febre i un malestar desconegut per a mi fins ara em van fer anar a buscar un test d’antígens que havia quedat desat a l’armariet des de feia mesos. Les dues ratlletes van aparèixer de seguida. El meu rècord personal havia arribat fins aquí.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Afortunadament, en puc parlar en termes gens alarmants. Vol dir un lleu mal de coll, la veu com si estigués encostipat, gust metàl·lic, una certa pèrdua de l’olfacte, cruiximent i un punt de cansament físic i mental que recorda un estat gripal que no acaba d’anar ni endavant ni endarrere. La sensació de boira i ralentí que transmet el cos és ben estranya.

L’atenció telefònica de la sanitat pública ha funcionat com un rellotge i tothom amb qui parlo em recepta el mateix: paciència. I com un reflex del ritme de vida que portem tots plegats, tothom em recomana que ho aprofiti per descansar.

Per uns dies he tornat a les remors de les converses i dels plats a la cuina, i de la vida al carrer, dels turistes de l’edifici del davant sortint als balcons o tornant del súper que els acaben d’obrir dia i nit, de les obres que vaig deixar a la vorera oberta de sota casa, amb el xamfrà fent de magatzem d’obres, com tots els xamfrans de l’Eixample. Penso en tanta gent que ha matat el virus i en la que no pot explicar la malaltia en aquests termes tan lleugers. Un record per a tots ells.

Antoni Bassas és periodista
stats