Presidente, no li ha sortit bé
A Pedro Sánchez, el recés de cinc dies no li ha sortit bé. Li ha quedat una reflexió de part, de la part que li toca, concretament, i això encara l’ha fet menys acceptable. Perquè no és la gent la que ha de ser empàtica amb un president, sinó al revés. I perquè si volia mostrar el cantó més humà, necessitava una causa més extraordinària, no una de tan semblant a la indefensió que viuen centenars de persones d’aquest país. La gent del carrer no ha entès que cinc dies d’absència hagin acabat produint una reflexió tan plana: sí, vivim en el món de les mentides de difusió ràpida i massiva, les realitats paral·leles gràcies a les audiències segmentades per mitjans de confort ideològic, i a més a més, a Espanya, la cúpula de la justícia té un biaix polític que la situa entre la dreta i l’extrema dreta. No ens ha descobert res que no sabéssim, no ha aportat cap solució per arreglar-ho, i en les entrevistes que ha concedit encara s’ha embolicat més.
Una regeneració democràtica demana enfrontar-se als que sempre han remenat les cireres i el PSOE ha estat un company de viatge entregat a massa interessos del sistema. Una reflexió sobre com ens estem deixant perdre la democràcia comença per l’educació. Si tenim dificultats per enllaçar unes frases amb concordança gramatical i sintàctica, si tenim dificultats per parlar en públic, si la literatura, la filosofia decauen perquè no tenen valor d’ús, si ara s’ensenya als 14 el que abans s’ensenyava als 12, si no es conrea l’esperit crític, a quina regeneració democràtica aspirem? Perquè com va escriure Orwell: “No pensem bé perquè la llengua que fem servir impedeix un pensament clar, i pensar més clarament és el primer pas cap a la regeneració política”.
