El procés català avança, malgrat tots els obstacles

No resulta fàcil fer un diagnòstic exacte de l'estat de salut del projecte sobiranista català. D'això que anomenem el procés . D'ençà de la Diada han passat set mesos durant els quals no han parat de succeir coses: el no de Rajoy al pacte fiscal, les eleccions anticipades, el pacte CiU-ERC amb el compromís de fer la consulta el 2014 i la situació d'asfíxia de la Generalitat. No hi ha un relat lineal. Hi ha, això sí, una concatenació de fets que són susceptibles de ser interpretats de diferent manera sobre el rumb del Govern i el president.

Inscriu-te a la newsletter PensemLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Des de l'ARA hem volgut fer l'exercici de realitzar una aproximació com més objectiva millor als diferents agents que participen en el procés, començant per l'executiu, però incorporant-hi també la societat civil i el món econòmic, actors tots ells de primer ordre. Hi ha molts interessos en joc i moltes lectures interessades. Per això és necessari destriar el gra de la palla, aïllar els fets concrets del soroll que sovint els envolta, i veure realment què està passant.

Cargando
No hay anuncios

El procés avança, no al ritme que alguns voldrien, però ho fa. El Parlament ha aprovat una declaració de sobirania amb 85 vots a favor i una crida a negociar la consulta amb Madrid que va rebre 104 vots. El president Mas s'ha vist amb el president espanyol i el cap de l'oposició per traslladar-los la voluntat dels catalans de realitzar una consulta i ha rebut dos sonors no . S'ha posat en marxa el Consell de la Transició Nacional i es treballa en la nova llei de consultes i en el Pacte pel Dret a Decidir.

La societat civil continua mobilitzada i l'ANC ja treballa en la pròxima Diada. L'Estat combina la pastanaga de la reforma constitucional (PSOE) o el nou finançament (PP) amb el bastó de la guerra bruta i l'asfíxia comptable. Alguns pensaran que cal accelerar i altres que cal frenar. I en aquest equilibri, en el fet de saber marcar el ritme, imposar una agenda pròpia, carregar-se de raons i incorporar adhesions, residirà l'èxit del procés, que és arribar a destí.