Prohibit prohibir les prohibicions religioses

Només la mala fe o la més absoluta ignorància poden donar crèdit a Vox i la seva proposta de prohibir el burca i el nicab als espais públics. Parlen de “la nostra cultura” com si la seva fos la de tots. El seu patriotisme ranci, la seva nostàlgia franquista, la seva misogínia radical i el seu tarannà lliberticida sí que no és “la nostra cultura”. Però el que resulta sorprenent no és el racisme de Vox sinó la ineptitud d’una esquerra que no sembla veure-les venir, i per mandra, per mediocritat o covardia deixa que alguns temes espinosos es vagin covant fins a fer eclosió en polèmiques com la d’aquests dies.

Patxi López va dir que sobre aquest tema s’havia de tenir un debat serè i seriós, però també que el burca forma part d’una expressió religiosa. M’encanta que el mateix PSOE, al qual no li ha preocupat la llibertat religiosa dels catòlics que volen il·legalitzar l’avortament, sigui tan respectuós amb ¿quina religió? ¿Quin islam? ¿S’han convertit els polítics d’esquerres en experts en teologia islàmica? ¿Han debatut amb les quatre escoles jurídiques del sunnisme o les trenta mil branques del xiisme i han aconseguit el que no ha passat en catorze segles d’història, el consens i la unitat en l’islam, que encara que no ho sembli és més difícil que la unitat de l’esquerra? ¿Exactament en quin versicle de l’Alcorà s’hi estableix el precepte de tapar les dones? I per què uns partits d’arrel socialista, republicana, comunista tenen tant de respecte per als qui creuen en àngels i dimonis, el cel i l’infern? Senyors Patxi López, Yolanda Díaz, Aina Vidal i tots els qui troben que és “llibertat religiosa” tancar les dones en gàbies ambulants, ¿creuen que jo cremaré en el foc etern per apòstata, per fornicadora, per infidel i per blasfema?

Estic del tot d’acord amb Aina Vidal quan afirma que als de Vox els importen un rave les dones que hi ha sota els vels, i veig honestedat en les seves afirmacions, però a ella li pregunto: i a tu? ¿A tu t’importen les dones i les nenes musulmanes que viuen oprimides i discriminades? Encara amb el tòpic del Maig del 68 (“prohibit prohibir”), ens diuen que impedir aquesta indumentària denigrant no és la solució, que és contraproduent. D’acord, llavors què fem? Què faran els partits d’esquerres per garantir la igualtat de les nenes? Perquè fa anys que ens esgargamellem, que clamem per poder gaudir dels mateixos drets i llibertats que la resta, i cap d’aquestes figures respectuoses, tan tolerants amb els fanàtics, cap no ens ha proposat res que vagi en favor de les víctimes d’aquesta violència. Què us sembla que ara ja hi hagi nenes a educació infantil amb mocador? Us sembla bé que no puguin aprendre a nedar? ¿Que no puguin parlar amb nois, que no es puguin casar amb qui vulguin? Per què les heu abandonat a la seva sort i deixeu que l’extrema dreta instrumentalitzi la seva situació per legitimar els seus discursos d’odi? Ni Vox ni Aliança Catalana ens estimen i no ens volen per mores, però vosaltres tampoc, vosaltres tampoc voleu veure el que s’amaga sota les teles que ens cobreixen per descobrir-hi el racisme i el masclisme i el classisme. Vindran la dreta i l’extrema dreta i faran més fosca encara la nostra realitat, però no serà per mèrit propi, serà per la vostra deixadesa de funcions, per la vostra incompetència, perquè encara no heu entès que no n’hi ha prou amb atiar l’espantall del feixisme, que la democràcia no va de poltrones ni de reeixir en la comunicació ni de cobrar sous sucosos des de despatxos ben còmodes fins que arribi la porta giratòria que us toqui. La democràcia va de principis i de compromís amb aquests principis. Va de veritat i coratge, no de covardia i oportunisme.