AQUEST NO ÉS un article sobre l'esportivitat de Messi quan va felicitar Cristiano ahir, un bon exemple de fair play que no hauria de ser excepcional però que ho és perquè no s'havia produït en sentit contrari (l'altre ni hi anava). Em refereixo al que Maurici Lucena va dir ahir sobre la votació de dijous, 16-G. El portaveu del PSC va assegurar que els crítics que volien l'abstenció havien acceptat "esportivament" que la seva proposta no hagués prosperat. En efecte, esportivitat vol dir saber guanyar i saber perdre. Però la gestió política té encara més enfrontaments que el futbol en temporada alta, quan juguen cada tres dies. Lucena va concloure que la tàctica ja està decidida i assumida, però sap que no pot anunciar encara l'alineació completa. I cada cop més la votació al Parlament per demanar la consulta agafa aires d'una gran final. Per al procés és una ronda més, però per al PSC pot ser una eliminatòria, literalment, perquè està a punt de generar baixes en el seu grup parlamentari. Quan Lucena elogiava l'esportivitat dels crítics es referia de moment a la seva actitud ahir, quan encara no van esclatar perquè treballen pel miracle que consensuï l'abstenció dels vint i els permeti passar una pantalla més junts. Si quan apel·la al fair play espera que tots vint votin el mateix dijous (el no del consell nacional), em temo -i ja ho sap- que tindrà un disgust. Potser el que vol dir és que els crítics hauran d'abandonar el vestidor esportivament, i aquí la incògnita és si ho faran abans o després de votar. I Navarro també haurà de posar a prova la seva esportivitat, assumint que guanya l'eliminatòria però perd efectius, i passarà ronda amb un equip molt més cohesionat, i també molt més reduït.