Les ‘Qüestions de gramàtica catalana’ de Fabra

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsAquest petit llibre era impacientment esperat, demanat i tot amb insistència. La cura de la perfecció formal, característica del nostre actual període literari, dóna cada dia més preu a les lliçons dels mestres segurs en matèria d’idioma. Tots voldríem per al català la normalitat madura i tranquil·la de les grans llengües civils. Tots sabem que l’escriure’l amb correcció no és ja una gràcia, sinó un deure, i que, àdhuc el geni no excusa tothora les faltes de gramàtica. [...] Per mestre autoritzat tothom reputa a n’en Pompeu Fabra, en punt de català modern, i tothom sap que s’ha guanyat aquest crèdit a força de ciència, a força d’escrúpol i de bon gust. [...] Aquí la veu dels filòlegs autoritzats, com en Fabra, ha clamat una mica en desert, tal volta perquè parlava en obres de públic restringit... És d’esperar que ja no ocorri així, ara que les lliçons ens vénen en petits llibres de dos rals. Així un jorn els llibres de cavalleria feien estrall, malgrat discrets i predicadors, fins que una novel·la popular vingué a combatre’ls. Bé desitjaríem que, de les Qüestions de gramàtica catalana en poguéssim dir el Don Quixot de la nostra Filologia “andant”. Però no amb aquest esforç tots els problemes del català modern poden donar-se per resolts. Una intensa labor científica ha precedit en n’aquesta empresa divulgadora. Una labor científica encara més intensa ha de precedir les divulgacions de demà. En Pompeu Fabra diu, en una pàgina de son llibre, que més hauria valgut aquí un bon curs de Filologia romànica que les vàries gramàtiques preceptives que s’han publicat. En Pompeu Fabra està ben lluny d’ésser lo que avui anomenem un “primarista”. Creu en la ciència i sap que la ciència és una cosa distinta que la instrucció popular. En la seva ciència ell ha treballat fins avui mogut d’una afició nobilíssima i tossuda. Jo crec que seria bona obra de pàtria el procurar entre tots que pogués continuar treballant-hi d’una manera més ampla i professional. La Diputació de Barcelona ha publicat son projecte de crear una secció filològica dins de l’Institut d’Estudis Catalans. El Sr. President d’aquella va proposar-ho en sa Memòria. L’actual Institut ha fet seva la proposició. Veus públiques repetides s’han alçat a favor del projecte, entre elles la del senyor Casadesús, en una recent conferència a l’Ateneu, que tothom ha recordat, amb motiu de la publicació del llibre d’en Fabra... Jo m’atreveixo a demanar, si aquesta empresa es porta a terme, no que el nom d’en Fabra no sia oblidat, que això fora impossible, sinó de què es faci, àdhuc, l’esforç que sia necessari, perquè les raons de residència [Fabra era llavors professor a Bilbao], que avui poden contradir la intenció, cessin o minvin... [...]