La regeneració de la política (o no)

Augmenta el clam a favor de la regeneració dels polítics no professionals. I "nous" partits diuen que agafen la bandera de la "renovació". Per fer què? Fixem-nos en Toni Cantó, actor reconvertit en diputat d'UPyD. No fa gaire va fer un discurs al Congrés de Diputats sobre els drets dels animals que, resumit en un frase seria: "Els animals no tenen dret a la vida ni a la llibertat". Quan li van ploure crítiques, va excusar-se dient que s'havia basat en les idees de Fernando Savater. Bé, sobre el valor de les idees de Savater hi ha diverses opinions. Algunes favora- bles. I fins i tot afegint-hi la del senyor Cantó, si les sumes et sobren dits d'una mà. Poc abans Cantó havia protagonitzat una paròdia sobre l'independentisme que s'usa a moltes cases a l'hora de sopar: "Nen, si no t'acabes el plat et posarem el vídeo d'en Cantó". I anant una miqueta més enrere, trobem una piulada que va fer a Twitter en què proposava que la millor opció per resoldre la situació de la Ràdio Televisió Valenciana era fer-la "volar pels aires".

Ahir, a la comissió d'Igualtat, Cantó va demanar perdó, però no va dimitir (no fos cas), per la polèmica que dilluns va generar ell mateix, també a Twitter, quan va afirmar que "la majoria de denúncies per violència de gènere són falses" i va aportar dades que va haver de rectificar per inexactes amb la piulada de la foto adjunta. Explicació? Sense entrar en la seva vida privada, cal recordar que als anys 90 un jutge va sentenciar que ell era el pare d'una nena que no volia reconèixer per no haver de mantenir-la. Conclusió? L'origen d'aquest últim enrenou piulaire és personal. Queda clar que el problema de la política no és ser professional o no. Un actor com Toni Cantó podria ser un gran diputat o podria ser el que és. I, lamentablement, som davant de la segona opció.