A les notícies de RAC1 sento que la novel·la guanyadora del premi Planeta, de Clara Sánchez, tracta d'una model que "manté una relació tòxica". Després, en diversos diaris que també en parlen, llegeixo la mateixa expressió, que m'imagino que deu ser de l'autora. M'agafo a la cadira perquè ja ho comprenc. Relació tòxica. De la mateixa manera que han arribat i s'han multiplicat les botigues de cupcakes , ara els amors turmentats, difícils, impossibles, desgraciats són "relacions tòxiques". Tira'n un tros a l'olla. Fins ara, l'expressió es feia servir en taules rodones, tímidament, però va debutar per al gran públic amb el llibre de Lucía Etxebarria Tu corazón no está bien de la cabeza , que duu el subtítol Cómo salí de una relación tóxica . Ai, Déu meu. I ara es consolida, passant per davant de coach i de "hem de reinventar-nos", que perd posicions, per cert.
Per tant, a partir d'ara, no direm que no ens entenem amb tal persona. Direm que hi mantenim una relació tòxica. No direm que en Romaguera va deixar-nos per una altra, direm que va ser una sort que posés fi a la relació, perquè hi manteníem una relació tòxica. Relació tòxica que no cal dir que en Romaguera reproduirà amb l'"altra" perquè la persona tòxica és tòxica amb tothom, etcètera.
De la mateixa manera, quan parlem de novel·les o pel·lícules farem bé de dir, com la Clara Sánchez, que els protagonistes mantenen una relació tòxica. Madame Bovary mantenia una relació tòxica i Anna Karènina mantenia una relació tòxica. La plaça del Diamant tracta d'una relació tòxica. Romeu i Julieta és una relació tòxica. Allò que el vent s'endugué és una relació tòxica. Cims borrascosos és la història d'una relació tòxica. I Robinson Crusoe i Cinco horas con Mario i la Bíblia...