La resistència de Harvard
En plena ofensiva ideològica contra les universitats i el pensament en general, Trump ha trobat una contundent resistència a la Universitat de Harvard, que s’ha negat a acceptar les imposicions que se li exigeixen –amb incidència directa contra la llibertat de recerca i de programació– per rebre finançament de l’Estat. I és alarmant que hagi estat l'única universitat que ha reaccionat sense embuts en defensa de la raó de ser de les institucions universitàries.
Aquests fets esborren qualsevol dubte sobre l’existència d’un corrent conservador que penetra ja fins i tot a la premsa liberal i que vol negar allò evident: que la restauració autoritària que lidera Trump és una mutació sense matisos de la democràcia liberal que empalma directament amb la tradició feixista. Diu Siri Hustvedt: “En el meu barri de Brooklyn tot sembla aparentment igual, i tanmateix la rutina està tenyida de por”.
Quan Trump adverteix que els científics no poden publicar informacions sobre temes sensibles sense autorització governamental està atacant la més elemental llibertat de recerca. Quan exigeix el final dels programes universitaris dedicats a la diversitat, a l’equitat i la inclusió, està destruint les bases més elementals de la relació de l’acadèmia amb la societat. Quan promou una llista de 199 paraules prohibides i quan nega legitimitat a qualsevol aportació que posi en dubte la seva visió estratègica, i ho aposta tot als que s’apunten a les seves obsessions, tabús, prohibicions i capricis, s’està situant en l’autoritarisme postdemocràtic, que és la fórmula renovada de la tradició feixista: tots sotmesos al lideratge de qui mana situant-se per sobre del bé i del mal. Un deliri que conclou en un fet incompatible amb qualsevol règim de caràcter democràtic: la negació de la divisió de poders.
Trump creu que el poder legislatiu i el poder judicial –que és el responsable d’actuar contra les violacions de la legalitat– han d’estar sotmesos a les seves decisions. I ser totalment complaents amb ell. La degradació es fa patent quan qualsevol decisió judicial que afecti el president i la seva camarilla és immediatament desqualificada, i quan la Cambra de Representants i el Senat viuen permanentment sota amenaça. I fins i tot la premsa liberal està donant ja símptomes d’adaptació a aquesta música.
Que Harvard hagi estat l'única a plantar cara diu poc a favor d’un sistema educatiu que havia adquirit reputació universal i que trontolla a la primera batzegada de la insolència autoritària. Cal dir les coses pel seu nom: el neofeixisme ha pres el poder als EUA. I genera estupor la ràpida adaptació de mitjans de comunicació reconeguts com a referencials. ¿I la societat civil? ¿Se’n pot parlar encara o està ja colonitzada pels magnats que han dut l’emperador al poder?