Sant Antoni

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAlabat sigui el gloriós dia de Sant Antoni, en què les bestioles són beneïdes. És una antiga qüestió teològica, aquesta: la Sang Redemptriu ¿ha salvat solament als homes? ¿O bé ha estès la seva eficàcia sobre la plenitud del món? Sabem que en l’estat paradisíac eren totes les bestioles amorosament submises a l’home. La Caiguda, en què s’enfonsà l’home, alterà també el bon natural de les bèsties. Moltes d’elles, les més elevades acàs, devingueren salvatges i carnisserament enemigues. Degué ser el Diable, qui, junt amb els homes i amb lo demés de la natura, va sotmetre-les a son imperi, de malícia i mal. Santa expiació de la Caiguda és en l’home el treball. Treball fa pujada. I, d’ençà dels primers passos de la pujada, aquell hi anà associant les bestioles. Així moltes guanyaren útil domesticitat. Se convertiren en instruments de l’obra humana. Escaparen a l’imperi del Diable -que és Caos- per l’Educació, com lo demés de la natura per la Policia. -I, si son senyor servia al Senyor, elles se feren bestioles del Senyor. -L’Educació de les bèsties, la Policia de la natura, han constituït les extensions més amples del treball humà -colònies de l’expiació de l’home mateix... Ara: vinguda l’hora de la Redempció, ¿no quedarien associats al benefici els associats a la pena?... -Almenys, és bella cosa això d’estendre, un cop a l’any, sobre els nostres companys de Caiguda i de Pujada, la graciosa justícia d’una benedicció. -Alabat sigui el dia de Sant Antoni, en què les bestioles són beneïdes!