BarcelonaPronunciar la paraula corralito al sector financer equival a cridar: "Bomba!" dins d'un avió, malgrat que no n'hi hagi cap. No hi ha res que inquieti més que anar a retirar els diners i que li diguin a un que no es pot. El fet és que ens movem en un sistema basat en la confiança. Tots sabem que no hi ha cap entitat que pugui retornar els diners al moment si tothom els reclama a la vegada. I quan això pot passar sorgeix el corralito, que consisteix en evitar o limitar la retirada de fons perquè les entitats no es quedin sense liquiditat. Ho coneixen bé els argentins, que ho van patir el 2002; els xipriotes el 2013 o els grecs, el 2015.
Que un gran fons es vegi obligat a limitar les retirades d'efectiu, com ha hagut de fer BlackRock amb HPS, perquè hi ha moltes més peticions de reemborsaments de les habituals propicia un ambient de cert pànic. Els inversors tendeixen a sobrereaccionar. I més quan en el segment dels fons que es dediquen al deute privat, és a dir a prestar diners a empreses, ja hi ha hagut precedents recents, com ara el de la gestora Blue Owl, que va haver de suspendre les retirades d'efectiu d'un dels seus fons de deute privat. Certa inquietud per la situació de determinades entitats fa un temps que circula. Jamie Dimon, el totpoderós conseller delegat del gegant bancari nord-americà JP Morgan Chase, va alertar fa uns mesos que "si veus una panerola, probablement n'hi haurà més". Es referia a la fallida de dues empreses del sector automobilístic que van provocar pèrdues a diversos bancs dels Estats Units.
El del deute privat és un mercat molt habitual als EUA. Ronda els dos bilions de dòlars (sí, amb b). En principi és un model que ens queda lluny, com quan es va viure la crisi del Silicon Valley Bank i el Signature Bank el 2023, dues entitats superespecialitzades i regionals, característiques molt habituals als EUA. Però també ens pensàvem que la crisi del 2008, que inicialment va esclatar als EUA, ens quedava lluny. I, en una economia tan interconnectada, vam descobrir que un senyor de Sabadell resulta que tenia, sense saber-ho, un tros de deute d'un ciutadà de Wisconsin que havia deixat de pagar la seva hipoteca. En un temps sabrem si el símptoma que suposa la decisió de BlackRock, que afecta el preocupant segment de la shadow banking, és a dir de la banca a l'ombra, sense la regulació ni la supervisió de les entitats financeres tradicionals, és només un refredat, una grip o una pneumònia.
