Solucions a la crisi del sector lleter
Si hi ha un sector a Europa relacionat amb el sector primari que fa anys que està en crisi és el de la llet. Cal fer una mica d’història: després de la Segona Guerra Mundial, Europa patia una gran falta d’aliments, i això va fer que molta gent del món rural complementés l’activitat agrícola amb la ramadera i es promocionés una vaca d’actitud mixta (una vaca que dona uns bons vedells i que alhora pots munyir). Més tard, aquesta situació es va solucionar i es va posar de moda la vaca Holstein, molt més productora de llet. La vaca Holstein i les progressives millores en les explotacions van fer que cap a finals dels 70 a Europa hi hagués un gran excés de llet i dels seus derivats. En un intent de solucionar-ho, la UE va establir uns límits de producció de llet per a cada país, unes quotes que van entrar en vigor l’any 84 (a Espanya, el 86) amb polèmica. A Alemanya, França o Holanda se’ls va imposar una quota superior al seu consum, mentre que a Espanya la quota era quasi un terç inferior al seu consum. Aquest sistema també incloïa una multa als ramaders que superaven la producció assignada.
Aquest sistema va deixar d’estar en vigor el 2015, i això va provocar un augment de producció a tota la UE. A Espanya, el 2015 va créixer un 2,1%, però no ha anat acompanyada d’un augment en el consum. De fet, el consum de llet a Espanya ha caigut quasi un 20% del 2010 al 2015, segons Alimarket. Alhora, el consum de begudes vegetals s’està incrementant moltíssim (un 16% només entre el 2014 i el 2015). Per afegir-hi problemes, el consum de llet a Espanya és un consum majoritàriament sense valor afegit: un 70% de les vendes de llet es produeixen a través de marques blanques (amb uns estàndards de fabricació més baixos), en comparació amb el 20% del sector de les begudes.
En paral·lel, l’Estat està subvencionant directament els ramaders que continuïn amb l’activitat. Personalment penso que seria millor destinar els ajuts a fomentar l’exportació de llet en pols a l’Àsia, on el consum pot créixer molt. A la Xina, per exemple, el consum anual per càpita de llet és tres cops inferior a la mitjana mundial.
També s’hauria de fer una campanya a favor de la llet: el seu valor nutricional no té res a veure amb el d’altres begudes, no només perquè les proteïnes són de molta més qualitat (conté més aminoàcids essencials) sinó també perquè és un producte natural i sense sucres afegits. Pel que fa a les marques blanques, cal destacar que, quan comprem, també estem emetent un vot. Espero que ara ja sapigueu quina llet heu de comprar si voleu ajudar els ramaders del país.