Temps de falcons

La partida del nou ordre mundial l’estan guanyant els falcons, els del Vell Testament amb el seu ull per ull, els de fer la vida impossible (més encara, els de fer-te la vida impossible) els de la deshumanització, l’odi i la divisió. Només cal sentir amb quin to i amb quin vocabulari ha parlat el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, als seus generals.

D’acord que els més forts han dominat sempre. La raó de la força és tan vella com la humanitat mateixa, però a base de segles, de revolta contra el poder absolut, de camps d’extermini i bombes atòmiques, el pensament il·lustrat ha anat dotant al món de la força de la raó que ha aconseguit actuar de contrapès i de consciència per temperar les pulsions més agressives. Hem formulat aspiracions que ens honoren: “Tots els homes han estat creats iguals”, el dret “a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat”, “Llibertat, igualtat, fraternitat”, “El reconeixement de la dignitat inherent de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món...”

Tots aquests conceptes semblen una ingenuïtat, avui. De fet, els falcons volen que sonin com una ingenuïtat, una feblesa, un luxe que no ens podem permetre. Però no ho són i, de fet, aquestes idees són les úniques que poden evitar-nos tornar a viure en la pau dels cementiris. No fa gaire, Aznar deia que “si Israel perd el que està fent, Occident quedaria al caire d’una derrota total”. Més aviat, la derrota total ha començat quan Occident s’ha negat a practicar les idees de progrés que ell mateix ha creat i en què ha sustentat edificis fràgils però acollidors per a tothom com la democràcia.