El triomf de la voluntat
Els fastos a Tel-Aviv i a Sharm al-Sheikh, el discurs triomfal de Trump davant la Knesset i la signatura de l'acord de pau en un complex turístic del mar Roig en presència d'una trentena de mandataris del món, tota aquesta eufòria del poder, s'hauria de llegir en paral·lel amb realitats com la que ens explicava Cristina Mas en el seu reportatge de diumenge en aquest diari. Explica com els camps d'oliveres de Cisjordània, base per a la supervivència de tantes famílies, han estat arrasats sense contemplacions: deu mil oliveres arrencades en quaranta-vuit hores per esquadrons d'excavadores protegides per l'exèrcit israelià. Per als palestins les oliveres són economia, però també paisatge, patrimoni, cultura, memòria, identitat. El fet ens recorda la naturalesa ferotgement colonial d'una guerra que també és de neteja ètnica. El pitjor de la guerra són els morts, però la guerra no són només els morts. Són moltes coses al mateix temps, i s'equivoca qui vulgui creure que l'odi a un bàndol i a l'altre remetrà, i que la pressió contra els palestins perquè se'n vagin de casa seva no continuarà. Els fills dels pagesos a qui s'ha arrabassat les oliveres davant dels seus ulls impotents, i a qui s'ha deixat abandonats a la desolació i la intempèrie, no salten d'alegria al pas de les comitives oficials. Viuran amb la marca de la humiliació que es va infligir als seus pares.
El cessament del foc i l'alliberament dels ostatges de Hamàs i dels presoners i detinguts palestins són, per si mateixos, excel·lents notícies, però no signifiquen, de moment, el final de res. Amb prou feines són el començament d'un alto el foc precari, encara més per la naturalesa autoritària i voluble del seu impulsor, un Trump lliurat a un deliri narcisista de rei del món que pot donar o negar la vida al seu arbitri. Per la seva mateixa magnitud, el deliri pot trabucar en qualsevol moment. Per altra banda, cal no oblidar que el company (el soci) de Trump en aquesta aventura, Benjamin Bibi Netanyahu, és un vividor sense escrúpols que ara defensa l'alto el foc i el futurible acord de pau estrictament perquè això convé més a la seva pròpia supervivència que seguir fent cas dels seus socis ultres de govern, que voldrien no aturar la guerra.
La pau a l'Orient Mitjà està per veure: el que sí que veiem és un moment, veritablement històric, de culte messiànic a la personalitat d'un líder. Trump ha aconseguit ser aclamat com un heroi, un personatge providencial, amb atributs entre imperials i semidivins, que és com ell considera que ha de ser vist. Si aquest fet ja és perillós per ell sol, la inestabilitat –la fragilitat, en el fons– del personatge l'hi fan encara més. Trump avui desplega energia i s'exhibeix complagut davant del món; demà, però, es pot sentir decebut per qualsevol cosa. El triomf de la voluntat és el títol, de ressons nietzscheans, del documental de Leni Riefenstahl que retrata el moment de la consolidació del poder d'Adolf Hitler com a líder indiscutible del Partit Nacionalsocialista, el setembre del 1934 a Nuremberg, per aclamació i davant l'entusiasme general.