Trump fa gran la Xina
La Xina es consolida com la gran guanyadora de la hiperactivitat caòtica de Donald Trump. Mentre el president dels Estats Units acapara els titulars d’una reconfiguració comercial i política global accelerada per les amenaces aranzelàries i l’erosió d’aliances tradicionals, el règim de Xi Jinping s’ofereix com a garantia d’estabilitat per a una recomposició alternativa dels equilibris mundials.
Un nou ordre es desplega des de l’obsessió i la necessitat de superar les dependències amb els Estats Units i la concepció d’unes relacions internacionals construïdes a mida del poder nord-americà de la segona meitat del segle XX.
La cimera de l’Organització de Cooperació de Shanghai, celebrada a Tianjin, una ciutat portuària pròxima a la capital xinesa, ha estat l’escenari perfecte per recordar que el món no gira només al voltant de Trump. Xi Jinping hi ha reunit Vladímir Putin; Narendra Modi; el president iranià, Masoud Pezeshkian, en ple pols nuclear amb Occident; el dictador nord-coreà, Kim Jong-un, i el bielorús, Aleksandr Lukaixenko. És la fotografia d’un desafiament. Però, també, d’una realitat: la potència econòmica, demogràfica i geopolítica que s’articula al voltant de l’alternativa xinesa.
A principis del 2021, Xi Jinping va descriure els Estats Units com "la principal amenaça" per al desenvolupament i la seguretat de la Xina. Des d’aleshores, el règim xinès es va concentrar en reduir la seva vulnerabilitat al poder nord-americà i augmentar la seva pròpia capacitat de maniobra. Però el retorn de Trump i la seva política de coerció econòmica a la Casa Blanca, i la demolició definitiva de la credibilitat moral que li quedava a Occident amb l’aval al genocidi d’Israel a Gaza, han reforçat encara més la posició global de la Xina.
Els aranzels prohibitius del 50% imposats per Donald Trump a l’Índia han estat l’empenta final que ha llançat Narendra Modi als braços de Pequín.
Fa només cinc anys les relacions bilaterals entre la Xina i l’Índia passaven per la pitjor crisi de la seva història recent: combats fronterers a la vall de Galwan, a l’Himàlaia, i limitacions a les inversions xineses en territori indi. Des d’aleshores, però, la normalització de les relacions entre els dos països s’ha anat construint sobre la base d’aquest “plurilateralisme” que està reconfigurant les relacions al Sud Global.
L’any 2020, el ministre d'Afers Exteriors indi, S. Jaishankar, escrivia al seu llibre The India way: strategies for an uncertain world: “Aquest és el moment de comprometre’ns amb els Estats Units, gestionar la Xina, cultivar Europa, tranquil·litzar Rússia, incorporar el Japó al joc i atraure nous aliats per ampliar el veïnatge més enllà dels suports tradicionals”. Durant més d'una dècada, l'Índia s'ha presentat com un node clau en un nou ordre multipolar: un peu a Washington, un altre a Moscou i una mirada cautelosa a Pequín. Però la coerció econòmica de Trump s’ha viscut com una traïció a Nova Delhi i això reforçarà encara més la potència de la Xina, que el 2024 ja es va convertir en el primer soci comercial de l'Índia, superant els Estats Units. Per això, més que una normalització de les seves relacions amb la Xina, hi ha experts que consideren que el país ha caigut en una resignació davant el poder imparable de Pequín.
I és en aquest marc que Xi Jinping desplega, aquesta setmana, la seva demostració de força: de la influència geopolítica exhibida a la cimera de l’Organització de Cooperació de Shanghai a la gran desfilada militar que demà marcarà el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial i de la capitulació japonesa. Per l’avinguda de la Pau Eterna de Pequín, que travessa la plaça de Tiananmen, Xi farà exhibició del poder que li atorga ser el segon país del món amb més despesa armamentística, després dels Estats Units. Flanquejat per Putin i els líders de Corea del Nord, l'Iran i Myanmar, a més d’una munió de representants d’altres països del Sud Global, l’esdeveniment, mil·limètricament coreografiat, serà un desplegament d’avions de combat, sistemes de defensa antimíssils i armes hipersòniques, resultat d'una llarga campanya de modernització de l'Exèrcit Popular d'Alliberament xinès, purgat a fons després de diversos escàndols de corrupció. A més, Pequín ha posat en marxa un pla a vint-i-cinc anys per reforçar la seva presència a l’espai, que inclou desplegar gairebé trenta mil satèl·lits amb l’objectiu de convertir la Xina en el líder mundial de la ciència i la tecnologia espacials abans de l’any 2049.
Diumenge Xi presentava la Xina, davant els seus convidats, com “una font d’estabilitat i certesa”. L’alternativa a un Donald Trump que ha abraçat la doctrina de la imprevisibilitat com a arma de distracció i sotmetiment. Un Trump que amb la promesa de fer Amèrica gran altra vegada ha reforçat, encara més, la capacitat d’influència global de la Xina.