Donald Trump i el J.R. de 'Dallas': les petromasculinitats
Cara Dagget, en el seu article “Petromasculinitat: combustibles fòssils i desig autoritari” (2018), defineix el terme petromasculinitat com una forma de masculinitat que associa l'ús i la nostàlgia dels combustibles fòssils amb identitats masculines tradicionals, autoritarisme, negacionisme climàtic i certes dinàmiques de poder socioculturals. L’interès desfermat de Trump pel petroli ja el sabíem, però l’atac a Veneçuela per acabar amb el règim de Maduro ho ha constatat encara més i, per això, sostinc que encaixa perfectament amb aquesta definició de petromasculinitat que, a la vegada, s’alimenta d’un model molt americà.
En aquest sentit, no em puc treure del cap el J.R. Ewing de Dallas. Trump és una mena de J.R. desplaçat del melodrama empresarial a l’escena política global, amb el qual comparteix moltes coses. En primer lloc, els uneix la relació instrumental que tenen amb la llei, ja que per a ambdós la norma no és un marc vinculant sinó un obstacle flexible, es compleix si convé i es vulnera si impedeix l’objectiu. A Dallas, J.R. negocia, manipula o burla la legalitat empresarial sense escrúpols; Trump, en política, tracta el dret, tant nacional com internacional (i ja ho hem vist en l’operació quirúrgica de Maduro), com una extensió de la correlació de forces. La legitimitat no prové del respecte a la norma, sinó del fet de guanyar.
Trump, com J.R., són homes blancs, cisheteronormatius i l’epicentre del malentès progrés d’una societat petroliera caduca que malmet la naturalesa. J.R. és un arquetip clar de masculinitat petrofòssil i capitalista agressiva, construït com a personatge per encarnar el poder, el cinisme i el domini en el context texà. Tots dos articulen el poder mitjançant una masculinitat agressiva i performativa que els col·loca a ells en el centre de totes les mirades, i a les seves dones en la tangent dels seus desitjos, al ser tots dos antifeministes per naturalesa. No busquen ser justos ni coherents, sinó dominants, inqüestionats i “mascles alfa”. L’exhibició de força, la humiliació de l’adversari i el menyspreu per la vulnerabilitat són centrals en la seva ideologia de fer-se protagonistes de tot el que els envolta. Tant J.R. com Trump projecten una imatge d’autosuficiència absoluta, en què el reconeixement dels límits equival a una pèrdua de virilitat.
També coincideixen en l’ús del ressentiment com a recurs vital. J.R. mobilitza greuges familiars i rivalitats personals; Trump transforma el greuge social com la pèrdua d’estatus de certs sectors en energia política. En ambdós casos, el ressentiment no s’ha de resoldre, sinó que s’ha de mantenir actiu, perquè és el combustible emocional del seu poder.
Tots dos funcionen com a icones culturals d’una època fòssil. J.R. és la fantasia televisiva del poder petrolier dels anys vuitanta; Trump n’és la reaparició política en un context de crisi climàtica i declivi i decadència de les polítiques d’esquerra. El que en J.R. era ficció desacomplexada, en Trump esdevé govern real, però amb la mateixa estructura afectiva i ontològica.
Entre ambdós, però, hi ha una clara diferència temporal i històrica, que és decisiva. J.R. és fill d’una època d’expansió fòssil encara no qüestionada, en què el petroli simbolitzava progrés, abundància i futur. Trump, en canvi, actua en un moment de crisi climàtica reconeguda en què la seva defensa del petroli no és afirmativa, sinó reactiva; no celebra el futur, sinó que intenta retardar la pèrdua d’un ordre en declivi, el del patriarcat i l’autoritarisme. Això converteix la seva petromasculinitat en una forma de nostàlgia agressiva, absent en el personatge televisiu. Si bé Trump i J.R. comparteixen una mateixa gramàtica del poder masculí fòssil, és a dir, el llenguatge agressiu i embogit de la petromasculinitat, J.R. representa la fantasia cultural d’un règim en ascens, mentre que Trump encarna la seva defensa política en fase de descomposició a velocitats siderals. Aquesta diferència no és accessòria, ja que marca el pas de la ficció compensatòria a la realitat conflictiva, del relat televisiu al dany sistèmic a petita i a gran escala.