Trump, Netanyahu i la globalització de la catàstrofe

Les guerres que Trump i Netanyahu han iniciat a l'Iran i al Líban, amb la corresponent resposta de la dictadura sinistra dels aiatol·làs, ja amenacen amb arrasar-ho tot, és a dir, l’economia, el medi ambient, la contenció nuclear i el poc que quedava del dret internacional. Quan es bombardegen jaciments de gas i s'hi respon amb bombardejos sobre reserves de gas liquat, la seguretat amb què donem per descomptat que avui ens llevarem i tot funcionarà com cada dia està més amenaçada que mai. Assistim a la globalització de la catàstrofe, irresponsable per suïcida.

Tot i que la llista en matèria de desastres mundials està bastant completa, el que vivim aquestes setmanes supera els límits del sentit comú i de l’interès general, que només es transgredeixen quan als comandaments del sistema hi ha algú que en català diem que "no hi és tot". Tot va començar amb el "podria disparar a la gent enmig de la Cinquena Avinguda i no perdria votants", que en el seu moment va ser aplaudit per la concurrència americana i els imitadors europeus com una excentricitat provocadora i com a promesa de grans audiències televisives, i ara ja som al "puc provocar un cataclisme planetari on vulgui i quan vulgui perquè ho dic jo, perquè m’interessa a mi; i vostè calli, perdedor".

Fa uns mesos Trump presumia d’haver acabat amb el programa nuclear iranià. Ara diu que l'Iran encara és una amenaça. Però tant és, perquè encara que perdi Trump dirà que guanya. Els populismes comencen agredint amb les paraules per després transgredir les lleis i portar tothom al desastre. Fúria èpica? No, és una merda èpica servida per Trump i Netanyahu.