Trump s’està carregant el dòlar
Als anys seixanta, com a ministre de finances de França, l'expresident francès Valéry Giscard d’Estaing es va queixar del "privilegi exorbitant" conferit als Estats Units per la posició del dòlar com a principal moneda de reserva mundial. En essència, els Estats Units podien endeutar-se a tipus d'interès baixos, mantenir grans dèficits comercials de forma persistent i finançar el dèficit pressupostari emetent diners. Giscard d’Estaing mai hauria imaginat que un dia els Estats Units es mostrarien disposats a perdre aquests avantatges.
Des del seu retorn a la Casa Blanca, Donald Trump ha generat una destrucció sistemàtica de la fe en el dòlar (que afecta de la mateixa manera els mercats financers mundials i els governs i bancs centrals). Per començar, ha portat les finances públiques dels Estats Units a un camí encara més insostenible que el que seguien abans que assumís el càrrec.
A l'inici del seu segon mandat, Trump es va trobar un dèficit pressupostari que ja havia crescut fins al 6,2% del PIB, gairebé amb plena ocupació, i un quocient deute públic/PIB que havia arribat a prop del 100%. Però ara la situació va pel camí d'empitjorar molt més. Lluny de posar en ordre els assumptes fiscals dels Estats Units, Trump i els seus seguidors al Congrés han impulsat una Big Beautiful Bill [llei gran i bonica] d'impostos i despeses que segons càlculs de l'Oficina de Pressupostos del Congrés (un òrgan no partidista) afegirà uns 3,4 bilions de dòlars al dèficit pressupostari en els pròxims deu anys.
El quocient deute públic/PIB dels Estats Units va pel camí d'assolir un nivell que el 2030 serà molt més alt que al final de la Segona Guerra Mundial, quan el perfil demogràfic del país era molt més favorable. A diferència del període de postguerra, l'economia nord-americana actual no està en condicions de reduir la càrrega del deute apel·lant al creixement. No sorprèn que les principals agències de crèdit (entre elles Moody's) hagin tret als Estats Units la qualificació creditícia AAA.
Una altra actitud de Trump que també debilita la confiança en el dòlar és el seu aparent desinterès per mantenir la inflació sota control. Avui se situa per sobre de l'objectiu del 2% que estipula la Reserva Federal dels Estats Units, i hi ha risc que augmenti encara més a conseqüència dels agressius aranzels de Trump als productes estrangers (aranzels que han assolit nivells no vistos en cent anys). Però Trump està pressionant la Fed perquè abaixi entre un i dos punts percentuals els tipus d'interès, i ha insinuat que pretén substituir l'actual president de la Fed, Jerome Powell (el mandat del qual acaba el maig del 2026), per algú altre més disposat a flexibilitzar la política monetària.
També ha sembrat dubtes sobre el compromís dels Estats Units amb les seves obligacions financeres. Els primers esborranys de la seva Big Beautiful Bill incloïen una clàusula que permetia cobrar un "impost de venjança" de fins al 20% als tenidors estrangers d'actius nord-americans (inclosos bons del Tresor) que estiguessin vinculats amb països als quals l'administració Trump acusa d'aplicar polítiques tributàries "injustes".
Si a això s'hi suma l'evident desinterès de Trump en l'estat de dret, és normal que els mercats vegin poques raons per confiar en els Estats Units. Això explica per què el dòlar s'ha depreciat més d'un 10% des de principis del 2025 (el seu pitjor exercici durant la primera meitat d'un any des del 1973). Una caiguda que resulta incongruent amb els augments d'aranzels de Trump i l'ampliació del diferencial de tipus d'interès a curt termini respecte a altres grans economies (uns fets que haurien de portar a un enfortiment del dòlar).
Un altre indici de la pèrdua de confiança dels mercats en els Estats Units és la pujada de més del 25% que ha registrat el preu de l'or en els últims sis mesos. I un indicador fonamental, el rendiment dels bons del Tresor a deu anys (que es va disparar quan a principis d'abril Trump va anunciar els aranzels), es manté en un nivell elevat, malgrat la considerable turbulència al mercat borsari, que normalment hauria portat els bons inversors a buscar refugi en la seguretat percebuda.
El missatge no pot ser més clar: els mercats desaproven el camí que segueix la política econòmica de l'administració Trump. El problema per a Trump és que, a diferència dels polítics, als mercats no se'ls pot pressionar ni desafiar a les primàries. Si Trump segueix ignorant els advertiments dels inversors (com sembla probable), serà millor que els Estats Units es preparin per a una crisi del dòlar i del mercat de bons abans de les eleccions de mitja legislatura de l'any vinent. Els dies en què el món permetia als Estats Units viure per sobre de les seves possibilitats estan arribant ràpidament al seu final.
Copyright Project Syndicate