Turismofòbia, heu dit?

Empresaris de restauració i hostaleria de Mallorca acomiaden treballadors en plena temporada turística. Intenten justificar-ho amb l'argument que enguany hi ha menys turistes, cosa que no es pot creure ningú perquè les dades d'Ibestat i de l'INE deixen clar que l'estiu del 2025 segueix la mateixa línia que el del 2024; és a dir, es fan miques tots els rècords turístics. De fet, enguany, justament, la despesa creix encara més que el nombre de turistes. En concret, i només a Mallorca, entre gener i juny han arribat a l'illa quasi sis milions de turistes (un 3,7% més que l'any passat), que han fet una despesa de 6.712 milions d'euros, una xifra que representa un augment del 6,7% respecte de l'any anterior. 

Els restauradors mallorquins, tanmateix, no deixen que la realitat els faci malbé les excuses. Fa unes setmanes deien que els turistes sí que venien, però consumien menys (“demanen un entrepà i se'l mengen entre cinc”, es lamentaven). Ara diuen que sí que venen però fan menys pernoctacions (“si abans es quedaven deu dies, ara se n'hi queden tres”, afirmen), o directament que no venen, encara que els instituts oficials d'estadística, i la mateixa Aena, els desmenteixin. Tant se val. A la fi, quan segurament no saben quina altra excusa posar per deixar els treballadors al carrer, declaren que els turistes, aquesta espècie protegida, no venen enguany a Mallorca (o no consumeixen, o no pernocten) com “abans” (aquest “abans” sempre queda dins la inconcreció) per culpa de la turismofòbia. Aquí ja som al cap del carrer.

La suposada turismofòbia que denuncien certs restauradors i hotelers, i contra la qual mantenen un combat singular que inclou fins i tot vistoses campanyes publicitàries, no passa de consistir en unes poques pintades i en alguna acció simbòlica d'Arran o d'algun altre grup anticapitalista. Coses molt petitones comparades amb la potència abassegadora d'una indústria turística acostumada a fer i desfer exactament el que vol amb la costa, la muntanya, la ciutat i els espais públics, explotant en benefici propi allò que és bé comú, espai vital cuidat i mantingut amb els diners dels contribuents. La realitat és que els ciutadans de Mallorca, com els de Barcelona i de tants altres indrets, s'han acostumat a conviure amb una turistificació exagerada dels llocs on viuen i treballen, sense que els beneficis generats per aquesta activitat reverteixin mai en ells. 

Els empresaris turístics tenen molts més motius per expressar agraïment a la ciutadania que per acusar-la de fòbies que no existeixen, i que si de cas són formes ben legítimes de protesta contra un model turístic accelerat i depredador, capaç de deixar al carrer els treballadors al bell mig de la temporada turística. Tal vegada el problema no siguin els ciutadans, ni tampoc els turistes, ni encara menys els treballadors. Potser té més a veure amb la quantitat d'oportunistes que arriben a Mallorca, àvids de diners fàcils, presentant-se com a empresaris de la restauració o l'hostaleria sense merèixer aquest nom.