Vagues de maquinistes i manifestacions apolítiques

El caos de Renfe i Adif afecta Rodalies, la mitjana distància i cada vegada més l'alta velocitat. És el resultat d’una decisió política en la qual han participat entusiàsticament tant el PP com el PSOE: tot a l’AVE i que tot l’AVE sigui per anar i venir de Madrid. Trenta-quatre anys després de la primera línia, Madrid-Sevilla, encara no han estat capaços d’unir Barcelona i València.

La borratxera espanyola d’AVE (segon país del món en quilòmetres, després de la Xina) continua: Adif i Adif Alta Velocitat han rebut més de 4.300 milions d’euros de fons Next Generation (per fer-nos-en una idea, Seat n’ha rebut 76), i segons dades de la Comissió Europea el 84% de la de despesa en alta velocitat es dedica a noves infraestructures i només el 16% a manteniment. El resultat de tot plegat és que Rodalies ha d’operar en autobús i que els trens d’alta velocitat han de córrer a mitjana velocitat.

Això és mal govern. Per això és impossible fer una manifestació “apolítica” contra el caos ferroviari. I ara els maquinistes diuen que volen “una reforma estructural i més seguretat” però quan ho han pogut tenir passant a dependre de la Generalitat (un traspàs que només podia ser per anar a millor, com es veu en la comparació amb els Ferrocarrils i perquè empitjorar era impossible) s’hi han negat. I la situació no canviarà ràpidament, perquè dels mil maquinistes més del 80% són de fora de Catalunya. Tenim el mal servei que l’Estat ha volgut que tinguéssim. I ara també ho estan patint els maquinistes i els usuaris d’una alta velocitat que ni França ni Alemanya es poden permetre. Tot és política, i com deia Fuster, la dels trens s’ha fet contra nosaltres.