El verí del nostre temps

Des de ja fa uns quants anys han anat augmentant contínuament per tot el planeta les dificultats de convivència, les discussions i els enfrontaments de tota mena, tant socials com econòmics, arribant fins i tot als de caràcter bèl·lic. La segona part del segle XX, en una part important del que consideràvem espais del món desenvolupat vivíem unes situacions econòmicament creixents i socialment tranquil·les. És evident que això s’ha trencat en les darreres dècades, i s’ha produït una forta preocupació sobre quines n'han estat les causes, sobretot aquelles que es podrien corregir, ja que han estat conseqüència d’actuacions, conscients o no, dels éssers humans.

Faig uns comentaris amb relació als canvis que hem tingut en el món de la informació, fruit dels progressos tecnològics de les darreres dècades. Em centraré especialment en aquest àmbit perquè crec que és un dels més importants i també el que segurament està tenint conseqüències més grans però amb menys percepció en el cas de moltes persones.

1. Informació i activitat. Tots nosaltres actuem sigui perquè alguna altra persona ens hi obliga, sigui perquè no tenim més alternativa, o sigui perquè prenem personalment la decisió. Com més aconseguim que sigui això darrer, més lliures ens sentim. La decisió depèn dels nostres objectius, de la informació que tenim sobre el tema de què es tracta, i busquem les esperades conseqüències del que fem. Tot això vol dir que o estem sota el control d’un altre (esclaus), o estem sotmesos a una legislació (membres d’una societat regulada), o som capaços de decidir el que volem en funció del que sabem (lliures). Està molt clar que el que sabem és conseqüència del que veiem i del que sentim, és a dir, de tota la informació que ens arriba. Per això és tan important l’origen, el rigor i la fiabilitat de la informació. Els canvis tecnològics actuals modifiquen les possibilitats de creació i distribució d’informació i condicionen la nostra vida molt més del que ens pensem. Ens poden fer cometre errors de forma involuntària però greu.

Estic totalment convençut que aquests darrers anys hem viscut situacions negatives i desagradables, tant des d’un punt de vista de resultats electorals, com dels debats sobre les migracions i els comportaments personals relacionats amb la sostenibilitat i el canvi climàtic, que han estat fruit d’una distribució intensa, i en molts casos malintencionada, de persones i de governs negacionistes que han fet prendre a molts ciutadans decisions perilloses que haurem de pagar tots.

2. Mitjans de comunicació, xarxes i IA. Sense poder aprofundir massa, comento quatre punts que cal tenir en compte a l’hora de seguir organitzant les nostres societats per adaptar-les a les actuals tecnologies.

a) No soc pas partidari de la censura, ja que crec en la llibertat d’expressió, però penso que a l’hora de donar informació, tots els mitjans de comunicació han de distingir entre informació i opinió. És clar que cada mitjà pot tenir una inclinació pròpia en l'opinió, però distingint clarament l'opinió de la persona de la del mitjà. En el cas de la descripció de la realitat, ha de distingir entre “rigorosa”, “parcial” i “falsa”. La capacitat de la IA de generar realitat falsa fa que ara també hi puguem afegir la voluntat d’evitar la mentida. Tot plegat es pot batejar com a desinformació. El mitjà és en darrer terme el responsable del que publica i ha de controlar-ho.

b) En el cas de les xarxes socials les coses es compliquen perquè els qui expressen opinions són responsables del que diuen, però també són responsables de tot el que afirmen com a descripció de la realitat. Les xarxes s’han de fer parcialment corresponsables del que s’hi publica i evitar descripcions clarament falses, irresponsables o odioses. Les coses es compliquen encara més quan es tracta de limitar d’alguna forma l’accés d’algun tipus de persones per raons d’edat. Els governs han de legislar.

c) Durant els darrers segles, les societats, tant desenvolupades com pobres, han estat sota el domini dels grans complexos financers que controlaven tant els diners com els recursos naturals. Hem entrat en una nova etapa en què la clau de poder la tenen els qui controlen la informació i les dades a través de l'ús de les tecnologies digitals i la IA. Els mateixos governs democràtics els necessiten, tant per a la pau com per a la guerra. Els EUA i la UE han intentat, sense aconseguir-ho, que el poder estigui en mans dels ciutadans. La Xina i Rússia, d’una manera o una altra, molt diferents, ho controlen des dels governs.

d) Per tot això és urgent que la UE augmenti la seva actuació unitària en tecnologia i en geopolítica, i que els EUA deixin de seguir el camí egoista de l'“Amèrica Gran”, i que es tornin a posar a regular de forma conjunta per evitar que un petit grup de grans “plataformes tecnològiques” segueixin controlant la creació i distribució de la informació.