El viatge de Lluís Caelles per Ucraïna

Durant aquesta setmana, TV3 i Catalunya Ràdio assumeixen una iniciativa magnífica: 1 any en guerra. Una programació especial per commemorar el primer any de guerra a Ucraïna.

Aquest diumenge, a les 22.05 h, no us perdeu el 30 minuts.Ucraïna, viatge als altres fronts, un reportatge molt potent i intens que s’ha construït a través d’un llarg viatge pel país en guerra. Des de divendres ja el podeu trobar també a la plataforma digital de la cadena. El periodista Lluís Caelles, juntament amb els companys David Bou i Hanneke Van Spaandonk, recorren Ucraïna mostrant-nos històries profundament commovedores, persones excepcionals i llocs devastadors. És un retrat d’un país destruït que, malgrat tot, resisteix. Un país que lluita contra l’exèrcit rus i per la supervivència. L’equip del 30 minuts ens mostra les ferides d’Ucraïna, les seves víctimes i els morts que queden pel camí. Hi ha escenes que et deixen consternat, com l’exhumació de cadàvers en una pineda d’Izium, o l’enginy d’un metge per protegir els malalts del seu hospital, o la realitat dels orfenats.

La càmera a l’espatlla, constantment en moviment, accentua aquesta idea de trajecte dolorós. L’objectiu s’acosta a les cares de la gent, a les persones, es mou per les andanes de les estacions, circula per la carretera, per les vies del tren, baixa als soterranis, s’asseu a taula per compartir un sopar. Plans subjectius que es comporten com si fossin els nostres ulls.

De llocs que semblen abandonats en neixen històries increïbles lligades a l’esperit de col·laboració de la gent més humil. Supervivents de tortures, àvies que han constituït xarxes d’informació, dones que escriuen un diari de guerra, escoles improvisades i secretes... Caelles i companyia són els nostres guies i ens converteixen en passatgers d’un trajecte amarg però privilegiat. Un any després de l’esclat de la guerra, ens ofereixen una mirada global d’Ucraïna per fer-nos evident que el conflicte bèl·lic ha impregnat tots els àmbits de la vida. Ens porten fins a les mateixes trinxeres ucraïneses que fan frontera amb Rússia. Ens mostren una dimensió insòlita de la guerra: la que modifica les dinàmiques de funcionament dels mitjans de comunicació del país, la que fa néixer nous fluxos de periodisme independent, la que converteix les xarxes socials en una eina militar. Ucraïna, viatge als altres fronts fa exactament això que diu el títol: transportar-nos a la primera línia dels cementiris, dels orfenats, de les escoles, de la sanitat, dels refugis, de les cases, de les carreteres i dels edificis en construcció enmig de la destrucció. La música i un paisatge sonor a vegades molt aspre acompanyen els personatges, que, sense excepció, coneixem amb nom i cognoms. Heu de veure el 30 minuts. És ple de tristesa, però també d’humanitat. Després d’un any de guerra pot semblar que ja ho hem vist tot, que hem normalitzat la brutalitat, que les escenes es repeteixen. Però Ucraïna, viatge als altres fronts ens recorda que poc que sabem encara de tot aquest horror.