7/5: Barcelona, Revolució o Restauració?

Bona part de l’esquerra alternativa que actualment governa Barcelona es va anar construint sota la protecció institucional del món socialista que la governava fa uns anys. No era una mala tàctica: tot el que sortia de qualsevol fàbrica d’idees amb la marca d’esquerres li anava bé a la principal botiga on es venia el producte esquerres, que era el PSC. El guió era l’esquerra contra la dreta, i el PSC era el vot útil. Però resulta que a Pigmalió se li fa gran la criatura. En les eleccions, Barcelona en Comú es presentava com una revolució contra el passat, mentre que el PSC apareixia com una restauració, després d’un petit parèntesi convergent. I bona part de l’electorat socialista va preferir la ruptura. Ara sembla que Pigmalió i la seva escultura es casen. I amb el matrimoni, un i altre perden un tros del discurs. Barcelona en Comú ja no pot fer el discurs de la ruptura revolucionària amb el passat, perquè governarà al costat dels qui han manat sempre a Barcelona. El PSC no podrà fer plenament el discurs de la restauració, perquè torna a governar, però en una posició subsidiària. Aquesta tensió entre Revolució i Restauració farà interessantíssim aquest mandat. (I, a sobre, sense que entre tots dos sumin majoria.)