8/11: La fi de la infantesa

A MADRID, una nena de dotze anys ha mort per coma etílic (després que algun adult hagués comprat el vodka necessari per arribar-hi). A Mossul, Daeix ha mobilitzat tots els nens a partir dels nou anys per incorporar-los a les tropes jihadistes que defensen la ciutat i, en ocasions, per enviar-los a missions suïcides. Una lleva del biberó encara més bèstia. Són dos casos que coincideixen en el temps, però que passen en mons diferents. Per tant, si il·lustren algun fenomen terrible no és només d’aquí o d’allà. És un fenomen d’ara (i potser d’arreu: els nens soldat a les guerres africanes, els nens ofegats a la Mediterrània). Amb dinàmiques, s’està provocant una desaparició prematura de la infantesa. És cert, les nostres àvies entraven a la fàbrica amb nou anys. Però semblava que el segle XX -amb les excepcions dels totalitarismes- havia construït i resguardat una idea positiva d’infantesa que no havia existit abans i que sembla que està tornant a deixar d’existir. Com si haguéssim viscut dins d’un parèntesi esperançador, que ara es tanca. La infantesa ha estat una creació -o si es vol, un descobriment- de la modernitat occidental. Potser els drames distants de Madrid i de Mossul són senyals amenaçadors d’un canvi d’època.