30/9: Que vagin a votar els del ‘no’

RECONEC QUE va haver-hi un moment, en el debat polític català, que em vaig perdre i atabalar: que si calia un RUI, una DUI, unes eleccions constituents, un referèndum pactat... Vaig tenir la sensació que aquest era un debat esotèric entre independentistes, que costava d’entendre. Si més no, a mi em costava. Estic convençut que el procés cap a la independència exigeix un plebiscit clar, un veredicte indiscutible a les urnes. I que aquest plebiscit clar i inequívoc ha de ser homologat des de fora de Catalunya. Si pot ser, per Espanya. I si no, per la comunitat internacional, vulgui dir el que vulgui dir el terme. Un referèndum, doncs, millor que no pas unes eleccions, perquè la pregunta és clara i ningú no pot escapolir-se’n (com va fer CSQP a les últimes). Però un referèndum on tothom tingui la sensació que es decideix de veritat el futur, i on per tant els partidaris del no sentin la necessitat de votar per defensar la seva legítima posició. La comunitat internacional només homologarà un referèndum on votin els del no. I els del no només aniran a votar en un referèndum on tinguin la certesa que està en joc el futur (perquè l’avala la comunitat internacional). Sembla un bucle sense sortida. Tenim un any per trobar-la.