Videojoc amb immigrants
El president de les Canàries, Fernando Clavijo, ha desmentit la presidenta de les Balears, Marga Prohens, i ha volgut deixar clar que “de cap manera la situació de les Balears és comparable a la de les Canàries”, com podeu llegir a la crònica d'Anna Mascaró a l'Ara Balears. En el to de Clavijo –que milita a Coalició Canària– s'endevina un cert afartament de la demagògia prohensiana, que constantment compara l'arribada de pasteres a les costes de les Balears amb les afluències massives a les Canàries, o fins i tot amb les de l'illa italiana de Lampedusa. A Prohens tant li és: tot plegat és munició per disparar contra el govern d'Espanya i contra l'odiat Pedro Sánchez (un odi per encàrrec: a la seu del carrer Génova indiquen qui cal odiar, i amb quina intensitat, i les delegacions del PP a cada comunitat es posen a irradiar odi d'acord amb les instruccions). Mentre fa victimisme i comparacions inconsistents, la presidenta balear segueix governant amb l'extrema dreta de Vox, que és una part important del problema. Ha tingut –i segurament encara té– l'opció d'acordar polítiques amb els grups de l'oposició, els socialistes i Més per Mallorca. Però fins ara ha escollit sempre Vox com a socis i, recentment, en el balanç de mitjan legislatura, s'hi va refermar. Hi té a veure el fet que les decisions sobre acords i aliances tampoc no es prenen al Consolat de Mar, sinó a Madrid.
És ben possible que la protesta de Clavijo sigui una resposta a una altra qüestió relacionada amb la immigració amb què el Partit Popular ha fet una demagògia que és nociva per als interessos de les Canàries i, també, socialment intoxicadora: el repartiment per comunitats dels menors no acompanyats arribats a les Canàries per les rutes de les pasteres. Les comunitats autònomes governades pel PP es neguen a acollir els joves que els corresponen; les Balears en particular refusen acollir les 49 persones que els pertoquen al·legant “manca de capacitat”. El comentari es fa sol. D'altra banda, la resistència del PP a aquest repartiment de menors no acompanyats ha dut a haver de fer-lo mitjançant un decret llei que les comunitats peperes recorren davant del Tribunal Suprem, que ara és el “seu” alt tribunal de referència. La judicialització de la política continua sent, per tant, la línia a seguir.
El repartiment de menors no acompanyats també ha servit als barons autonòmics del PP, i a Prohens en particular, per insuflar a la qüestió la inevitable dosi de catalanofòbia: com que Catalunya no figura al decret llei, aprofiten per dir que volen el mateix per a les seves comunitats. Obliden interessadament (perquè de saber-ho ho saben) que ni Catalunya ni el País Basc no s'hi veuen obligades pel decret llei perquè ja han dut a terme fins ara polítiques i accions d'acollida que han estat capdavanteres a l'estat espanyol, i en quantitats ben meritòries. És objectivament desagradable veure com se segueix fent política com qui juga a un videojoc de matar marcians, quan el que està en joc són coses com la cohesió social i la dignitat humana.