Volem aquest fàrmac!

Llegim a l'ARA que els fàrmacs com l'Ozempic, que treuen la sensació de gana, “han revolucionat la lluita contra l'obesitat, la diabetis tipus 2 i el fetge gras arreu del món”, perquè generen, imitant el funcionament d’una hormona, la sensació de sacietat. I es veu que ara investigadors catalans –ho explica un d’ells, Antonio Zorzano– han trobat “una nova proteïna que, igual que aquests medicaments, permetria tractar l'obesitat sense modificar l'alimentació del pacient”. Perquè et fa cremar calories!

Mai he provat ni provaré l’Ozempic, perquè m’imagino que em passaria com a les models. No tindria gana d’estofat de senglar, però segur que tindria set per anar bevent-me l’escumós meravellós que segur que em servirien tot de cambrers diligents. I tothom sap les calories que porta el líquid de Baccus. A mi perquè em vagi bé un règim m’han de lligar i posar un morrió com a Hannibal Lecter. Els meus anyells estarien en silenci perquè els hauria fet a la brasa. L'única opció de les meves cinquanta millors amigues i meva per fer Quaresma –n’acabem de fer– és no moure’ns de casa i veure vídeos d’aquests de creixement personal amb campanetes i gongs, on repeteixen expressions com “Detox”, “Benestar” i “Cuidar-se”, en lloc de quedar per veure Chef’s table, com solem.

És per això que no m’agrada fer règim. Menjo verdura, carn i peix, prenc vi, i tot –des del julivert fins a la garnatxa– ho faig amb moderació. Però faig exercici. I aquí vaig. És molt injust –pràcticament sexista– que fent el mateix esport, un home, pel fet de ser home, gasti el doble de calories que una dona. Em sembla que les femelles catalanes esportistes ens mereixem una petita dosi del fàrmac. Si volen, que ens facin servir de ratolins. Només perquè, quan fem esport amb ells, fem la mateixa despesa calòrica, catxis!