Vox contra els nens: no és delicte?

Heus aquí una història d’heroisme sense precedents, la dels cosins Ignacio i Joan Garriga contra l’enemic més temible mai conegut: ni més ni menys que una colla de nens que es dediquen a una activitat tan perillosa com és la de... aprendre una llengua que parlen uns quants centenars de milions de persones al món. En tota la història de la humanitat no s’havia vist una mostra de coratge com la que van protagonitzar els de Vox davant de l’Institut Escola Joan Sallarès i Pla de Sabadell la setmana passada. Que els condecorin amb les més altes insígnies, que els pengin alguna d’aquestes medalles militars que es donen als homes intrèpids que s’endinsen en el camp enemic per... bé, en aquest cas era per assetjar nens i nenes que anaven a escola, però vegeu-los com suen, com se la juguen, aquests senyors fets i refets encarant-se a rostre descobert amb l’enemic.

Què us penseu, que els nens moros són tan insignificants i febles i mereixedors de protecció com els nens normals? No, Vox és digne d’admiració perquè està traspassant els límits que cap altra formació política no s’ha atrevit a traspassar: la de posar en dubte els principis universalment acceptats, els valors establerts i hegemònics segons els quals els menors d’edat, en tant que persones en formació i creixement, han de ser tractats de manera diferent de com ho són les persones adultes. Hi hem caigut tots, en la trampa de la correcció política que diu que els nens són nens vinguin d’on vinguin. ¿No veieu –com veuen els verds amb nom de diccionari– que hi ha nens perillosos, nens que han vingut a conquerir-nos i a posar fi a la nostra forma de vida? ¿No us adoneu que en les seves mirades infantils no hi ha innocència sinó la malícia intrínseca dels qui ja va combatre amb ferotgia el bon apòstol sant Jaume?

Ironies a banda, el que va passar al barri de Campoamor amb aquesta colla de milhomes assetjadors de nens (repeteixo: nens!) suposa una escalada exponencial en l’execució de la seva violència racista. Ja no és que emetin una opinió, un ideari discriminatori que posa en la diana els ciutadans que poden respondre al fenotip d’immigrant d’origen marroquí o tenir noms i cognoms que denotin aquesta procedència: és que han organitzat una manifestació a les portes d’un centre educatiu. Aquesta que escriu només té coneixements nivell usuari en matèria de lleis, però ¿no és delicte organitzar una turba enfurismada davant d’un establiment on hi ha infants? Si no és delicte, que algú que hi entengui hi pensi, perquè en segons quins barris i escoles el país sencer s’aturaria si uns fatxendes agitadors decidissin violentar un espai tan sagrat com una escola. Sagrat no des d’un punt de vista religiós sinó democràtic. Trobo que no ens hem escandalitzat prou davant de la gravetat d’aquests fets. Només l’alcaldessa de Sabadell va expressar-se amb contundència contra els qui van a buscar brega als barris que, de fet, els importen ben poc. També els dits antifeixistes que reaccionen a la ultradreta fent encara més soroll davant de... altre cop, els alumnes. Que el que menys necessitaven era una contramanifestació.

Amb tot això, imagina’t, em dic, imagina’t que ets la mare d’algun d’aquests nens i descobreixes que no els pots enviar a escola i quedar-te tranquil·la, imagina’t els teus fills havent d’anar a classe amb una massa enfurismada d’adults. Potser els de Vox prefereixen que les classes de llengua àrab siguin donades per salafistes a les mesquites en comptes de fer-se separades de l’islamisme contra el qual diuen actuar. Quina contribució hauran fet a aquesta cultura que diuen que és “la nostra cultura” atacant uns nens que recordaran ja per sempre el dia que van veure de ben a prop la cara més ferotge del racisme. I la més covarda.