2005 YU55

Quan un matrimoni puja a l'ascensor acostuma a estar en silenci. Avui, però, ell vol parlar. Vol aprofitar aquesta estona d'intimitat en ple dia per fer una confidència a la seva dona. I és que gairebé només poden estar sols al llit. I també estan en silenci perquè poques vegades s'hi fiquen alhora, al llit. Sempre n'hi ha un que diu que té son i se'n va a dormir abans. I quan l'altre arriba a l'habitació mira de no fer soroll per no despertar-lo o despertar-la, i qui ja és al llit calla i es fa l'adormit. Així, encara que amb el rellotge a la mà passen moltes hores l'un amb l'altre, tenen poques oportunitats de parlar amb calma.

"L'altre dia vaig tenir la sensació que tot s'acabava", diu ell, de sobte. I fa una pausa. Ella se'l mira aixecant la cella, pensant "Per on em sortirà aquest, ara?", però no diu res, esperant a veure per on li sortirà aquest, ara. "Va ser per un cop de vent que em va venir a la cara. Un cop de vent que em va com desvetllar i va fer que pensés això, que tot podia acabar-se en qualsevol moment. I em sembla que sé d'on va venir. Va ser l'asteroide".

Després de la paraula asteroide, de forma espontània, ella aixeca l'altra cella i, així, amb les dues celles aixecades i una mica espantada, continua sense dir res. "No sé si ho has llegit: l'altre dia, un asteroide va passar a 300.000 quilòmetres del planeta. Encara que sembli molta distància, a nivell còsmic, és poquíssima. Va passar gairebé fregant l'atmosfera i crec que el cop de vent que vaig sentir a la cara va venir d'aquí, de l'asteroide 2005 YU55... És el seu nom. Els astrònoms tenen unes claus i li posen el nom de quan el van descobrir. És l'any i el mes i la quinzena... Bé, és igual... No et pensis que m'he tornat boig, eh. Ja sé que no pot ser que l'asteroide provoqués la ventada, però em va venir això al cap, que el YU55 havia passat tan a prop que tot pot acabar-se de cop i volta... I res, no passa res, eh, només volia dir-te que t'estimo".