Augmenta la pressió sobre Mazón, que manté, per ara, el suport de Feijóo i Vox
Els nous testimonis, la instrucció de la jutgessa i les enquestes dificulten la continuïtat del president valencià, que segueix resistint
ValènciaNous testimonis que apunten que el president valencià no va acudir al Palau de la Generalitat fins a gairebé les 20 h el dia de la dana; una instrucció de la magistrada Nuria Ruiz Tobarra que cada cop acosta més la investigació a Carlos Mazón ara que la jutgessa ha rebut l'ordre de l'Audiència Provincial de citar com a testimoni la periodista Maribel Vilaplana i analitzar les comunicacions del cap del Consell amb l'exconsellera Salomé Pradas, i unes enquestes que expliquen que, lluny de remuntar, la impopularitat de la figura del polític alacantí es manté, també, entre els votants del Partit Popular. A les portes de la commemoració del primer aniversari de la catàstrofe, la pressió sobre Mazón no deixa d'augmentar. Augmenta, això no obstant, sense afeblir els pilars on se sustenta la seva continuïtat, el suport, ara per ara, d'Alberto Núñez Feijóo i el de Vox.
Com és habitual, els més diàfans han estat els representants del partit de Santiago Abascal, que aquest dilluns han aclarit que no ha arribat l'hora de "deixar caure" el president valencià. "No és el moment de provocar canvis institucionals o provocar eleccions anticipades", ha resumit el portaveu ultra, José Antonio Fúster. "El que facin el PP i Mazón és una cosa del PP i Mazón", s'ha limitat a assenyalar en relació als canvis de versió del cap del Consell. Molt menys contundent ha estat Feijóo, que ha trobat en el primer aniversari de la catàstrofe la coartada necessària per no parlar-ne. “Jo, aquesta setmana, no tinc més objectiu que retre homenatge als familiars i a les persones que lamentablement han perdut la vida”, ha resumit en un acte on ha presentat un pla per a autònoms. L'ambigüitat del polític gallec, però, no és nova, atès que durant l'últim any el president del PP s'ha vist forçat a acceptar la permanència de Mazón tot i que al novembre no descartava que marxés. "Està donant la cara", va assegurar al gener; "No va estar a l'altura", va recular al març, per tornar a fer costat al dirigent valencià al juny, quan va defensar que havia fet "una bona feina".
Les que potser obligaran Feijóo a repensar-s'ho són les enquestes, atès que el 75% dels valencians consideren que el cap del Consell hauria de dimitir. Així ho diu una enquesta publicada pels diaris Las Provincias i Abc. Una de les dades més destacades és que el rebuig a la gestió de Mazón també és majoritari entre els votants populars. En total, un 61% dels ciutadans que van triar els conservadors a les urnes creuen que hauria de deixar el càrrec.
En la mateixa línia, el 52% dels valencians que van votar el PP en les eleccions autonòmiques passades consideren que el president hauria de convocar eleccions anticipades; més fins i tot que els que van triar Vox, dels quals un 46% són favorables a aquest avançament dels comicis. Pel que fa al fet que Mazón torni a ser candidat, el sondeig reflecteix que només el 15% dels votants populars aproven aquesta opció; menys fins i tot que els que van preferir Vox, un 28% dels quals desitgen que torni a presentar-se.
El president valencià demana "evitar el soroll"
L'enquesta s'ha donat a conèixer en un moment especialment delicat per al president després de les novetats conegudes aquest cap de setmana. En concret, arran de l'aparició de testimonis que expliquen que, després de dinar amb la periodista Maribel Vilaplana el dia de la catàstrofe, el dirigent del PP se'n va anar a casa i no al Palau de la Generalitat, on hauria acudit a les 20 h i no immediatament després de la trobada amb la comunicadora.
Com Feijóo, en un acte a Alacant aquest dilluns, Mazón ha rebutjat contestar les preguntes dels mitjans de comunicació sobre aquestes novetats i s'ha limitat a detallar que avui no faria declaracions. Les paraules del cap del Consell s'han produït minuts abans que es fes públic que la jutgessa de la dana ha demanat a les Corts el llistat de telefonades del 29 d'octubre del president que va aportar la Generalitat a la comissió d'investigació sobre la gestió de la catàstrofe del Parlament.