Comença l'urbanisme postdana: s'acaben les cases en plantes baixes i arriben els aparcaments en primeres plantes

ValènciaSi la crisi econòmica del 2009 va deixar clar que el model econòmic basat en la construcció tenia els peus de fang, la dana del 2024 ha suposat un nou bany de realitat per a la societat valenciana, que ha comprovat que necessita repensar el seu model urbanístic, i encara més davant un clima mediterrani cada cop més volcànic. Un any després de la catàstrofe, les millores encara són mínimes, però ja hi ha algunes bones idees en marxa. En el cas de les infraestructures, s'apostarà per adaptar-les perquè deixin de ser una barrera al flux natural de rius i barrancs. Pel que fa a les ciutats, es modificarà la construcció dels habitatges i el disseny dels municipis.

L'àmbit urbà és el que sembla avançar més ràpidament, i els consistoris ja han començat els tràmits per implantar les primeres reformes. A l'Horta Sud, la comarca més afectada per les inundacions, molts municipis han anunciat que prohibiran la concessió de llicències per residir en plantes baixes si no disposen d'una primera planta comunicada que serveixi de zona d'evacuació. Una altra opció serà comptar amb una zona seca, que es defineix com un espai a un mínim de 2,20 metres d'altura i amb una superfície d'un metre quadrat per ocupant. En la mateixa línia, l'Ajuntament de València prohibirà els aparcaments en soterranis a la pedania de la Torre: els vehicles s'hauran de situar en les dues primeres plantes.

María Jesús Romero Aloy, experta en planificació urbana, aclareix que, tot i que ho sembli, no estem davant de cap revolució. Destaca que els aparcaments en altura ja són utilitzats en algunes regions europees i afegeix que les administracions haurien de potenciar-los en parcel·les municipals. La investigadora de la Universitat Politècnica de València (UPV) també alerta que les millores de la legislació s'aplicaran només a les noves construccions; un problema que no és menor a l'Horta Sud, on la majoria dels habitatges es van construir als anys 60 i 70, i només una part van alçar-se després del 2003, quan es va aprovar el Pla d'Acció Territorial per a la Prevenció del Risc d'Inundació (Patricova). "El Patricova no s'aplica amb efecte retroactiu perquè xocaria amb el dret a la propietat", explica Aloy. Per això, reclama ajudes públiques perquè els ciutadans adaptin les seves cases. La docent també subratlla que el 70% dels plans urbanístics de l'Horta Sud no s'han redactat tenint en compte la normativa del 2003, atès que són anteriors, i que després no s'han revisat. "El Patricova ja exigia l'accés a una planta superior en les plantes baixes. La ferramenta es pot millorar, però si no s'aplica no serveix de res serveix", recorda. Cal destacar, que el País Valencià és l'autonomia amb major extensió de zones inundables de l'Estat. A la província de València, 15 municipis tenen la totalitat dels seus immobles situats en àrees de risc d'inundació, mentre que Paiporta i Catarroja –els dos municipis amb major nombre de víctimes mortals de la dana– concentren 16.775 habitatges exposats a aquest risc.

A més de les cases, les actuacions també hauran d'afectar les infraestructures. L'objectiu és reduir l'asfalt i els obstacles al flux natural de l'aigua en un terreny molt densament poblat i qualificat gairebé tot com a zona inundable. Un dels encarregats de dissenyar les solucions és Eduardo Rojas Briales, que dirigeix la redacció de l'Estratègia de Reconstrucció i Resiliència Potsdana que la Generalitat ha encomanat a la UPV. "S'ha sigut molt inconscient en posar obres i més obres", lamenta l'expert en canvi climàtic. Cita la ubicació de grans polígons industrials i de macroinstal·lacions esportives com el circuit de motociclisme de Xest en un mateix espai. També denuncia que gairebé totes les vies de comunicació tallen en perpendicular rius i barrancs. Per resoldre-ho, el document proposarà obres perquè les zones industrials absorbeixin part de la pluja. A més, sol·licitarà que, senzillament, s'apliqui el Patricova, que ja reclama que la línia ferroviària València-Alacant i l'autovia V-31 –que són anteriors a la norma i que taponen la circulació de les rambles cap a la seva desembocadura a l'Albufera–incloguin punts d'evacuació de l'aigua. De fet, ja s'ha començat a retirar la mitjana de l'autovia. L'informe apostarà per grans parcs inundables i la interconnexió dels municipis, impulsant un menor ús del cotxe i dissenyant les vies de forma que transportin l'aigua a les zones verdes. Pel que fa al barranc de Poio, apunta que caldrà reforestar-ne la capçalera. També augmentar la capacitat de la rambla i instal·lar petits discs en els seus primers quilòmetres. De la mateixa manera, es reconduirà el barranc de la Saleta, que desaiguarà al nou llit del Túria, del qual es reformarà el tram baix perquè recuperi el 15% de la capacitat que ha perdut per la instal·lació de nous pilars de ponts. Pel que fa a terminis, estima cinc anys per a les obres de la Confederació paralitzades per la crisi econòmica del 2011. Per a les grans transformacions, adverteix que caldrà esperar entre 10 i 15 anys. "A Vitòria van trigar 25 anys a fer l'anell verd", resumeix.

Una Albufera malalta

On també esperen millores és a l'Albufera de València. L'estany encara pateix l'acumulació dels microplàstics aportats el 29 d'octubre. No obstant això, el seu problema principal és l'arribada d'aigües no depurades de l'Horta Sud, sobretot, quan plou molt. El 2015 la inversió en sanejament del llac es va aturar i encara no s'ha recuperat, denuncia el president del seu consell rector, Carles Sanchis Ibor. El pla de conca preveia una despesa de 100 milions en el període 2015-2020, i a finals dels 2025 només s'ha invertit el 6%, resumeix el també investigador de la UPV. "Necessitem que es reprenguin les obres d'ampliació del col·lector. Necessitem més aigua, i que sigui més neta", conclou.