La reivindicació del finançament, una oportunitat perquè els valencians surtin de l'armari
Partits, empresaris, sindicats i entitats han convocat una manifestació que aspira ser històrica
València"'Los valencianos son muelles'". Ho va dir al segle XVII el polític i militar Gaspar de Guzmán i Pimentel, més conegut com a comte duc d'Olivares, i és una etiqueta que encara turmenta molts valencians, dolguts perquè la col·lectivitat que els acull no hagi sabut ni volgut defensar els seus interessos. Una dita més moderna, 'els valencians tenen sang d'orxata', grata en la ferida i esmola la caricatura.
Tot i que els estereotips no es capgiren d'un dia per l'altre, el País Valencià disposa avui d'una nova oportunitat per erosionar aquesta màxima i sortir de l'armari polític. Es tracta de la manifestació convocada per exigir un canvi en el tracte econòmic que rep la Generalitat Valenciana per part de l'Estat i que les entitats convocants aspiren que sigui històrica. Aquest adjectiu tan emprat en l'actualitat, però, tan sols mereix ser invocat davant de cites que marquen un abans i un després, i aquesta dimensió només pot ser avaluada a posteriori.
Més enllà del debat lèxic, el cert és que avui la societat valenciana podria fer un pas endavant i superar l'estadi de col·lectivitat acomplexada. Abandonar el paper de territori submís que no desitja incomodar ni ser percebut com a problemàtic, i reclamar, com diu el lema de la mobilització, un "tracte just". En altres paraules, avui el País Valencià es torna a col·locar davant l'espill i ha de triar entre enfrontar-se amb el vertigen de convertir-se en responsable del seu futur o recloure's en l'atemorida obediència.
Aquesta anàlisi, que el lector pot jutjar exagerada, es justifica en les remotes ocasions que una reivindicació ha aconseguit ser transversal al País Valencià. Unir darrere d'una pancarta actors tan diversos com organitzacions agràries, ONGDs, formacions polítiques (a excepció del Partit Popular), agrupacions de consumidors, sindicats, associacions de pares i mares d'alumnes, empresaris i entitats culturals, és una autèntica heroïcitat en aquest tros de terra que hi ha entremig del riu Sénia i el Segura.
De fet, la complicitat que avui mostraran empresaris i entitats socials i culturals és tan excepcional que durant el llarg procés de gestació de la mobilització s'ha apel·lat repetidament l'esperit de la manifestació que el 9 d'octubre de l'any 1977 va omplir els carrers de València per reclamar la creació de l'autonomia. Des d'aquell moment, cap reivindicació ha estat tan compartida.
Només van aconseguir una transcendència semblant les mobilitzacions per reclamar un transvasament del riu l'Ebre que l'any 2005 va impulsar el Partit Popular. Amb un matís. Aquelles manifestacions, tot i que multitudinàries, només representaven els anhels dels sectors més conservadors i de les classes treballadores que van fer possibles les majories absolutes del PP. L'esquerra política, econòmica, social i cultural no va participar en unes reivindicacions hídriques ensucrades d'un transparent anticatalanisme.
Sense l'altaveu dels mitjans públics
En aquest punt, és fonamental recordar que l'èxit de les mobilitzacions del famós "Agua para todos" es va basar en la perseverant feina de 'Canal 9', un altaveu del qual l'actual govern no disposa. I aquest detall no és intranscendent, ja que des de fa dècades cap consigna aconsegueix esdevenir majoritària si les televisions no la repeteixen una vegada i una altra, i mitjançant tots els formats: notícies, reportatges, tertúlies, debats…
Una renda 11 punts inferior a la mitjana espanyola
Aquesta tarda els carrers de València esdevindran un verdader test de fins a quin punt el full de ruta de l'actual govern valencià, basat en la reivindicació d'un més bon tracte financer, ha traspassat els límits dels seus militants i ha penetrat en els teixits menys polititzats. Si no és així, s'haurà constatat que xifres tan transparents com que la renda per càpita dels valencians és 11 punts inferior a la mitjana espanyola i que amb l'actual model de finançament els valencians deixen d'ingressar 1.360 milions d'euros cada any, no han superat l'esfera de les tertúlies periodístiques, les agrupacions dels partits i els articles de premsa.
