Casado promet relegar per llei el català en l’escola i l’administració
El líder del PP carrega contra les llengües cooficials a Barcelona
BarcelonaEl president del PP, Pablo Casado, va accelerar ahir en la cursa que manté amb Ciutadans i Vox contra el català anunciant un paquet de mesures que inclourà en el seu programa electoral i que relegarien la llengua pròpia a l’escola, l’administració i la senyalització urbana. “Són quatre punts de lògica en qualsevol país amb doble llengua”, va dir en declaracions a les portes del Mobile World Congress (MWC), decidit a competir amb Cs i Vox pel vot més extrem a les generals.
“Cap espanyol podrà ser sancionat si no se l’hi comunica en castellà”, va proclamar Casado, que va defensar el castellà a l’administració com a llengua preferent, amb un lloc únicament complementari per a la llengua pròpia del territori. “Que les comunicacions administratives siguin obligatòriament en castellà i, a més, en la llengua cooficial si així ho decideix la comunitat”, va dir.
El president del PP també va reclamar l’eliminació del requisit de la llengua a la funció pública, al considerar que “perjudica la mobilitat entre empleats”: “No és just que una persona de Granada no pugui concórrer a una plaça pública a Tarragona i una persona de Tarragona sí que ho pugui fer a Granada”, va argumentar. Per tant, segons el popular, la llengua pròpia pot ser “un mèrit però mai un requisit”.
En el mateix sentit, Casado va insistir que el castellà ha de ser “llengua vehicular a l’ensenyament sense perjudici que la cooficial ho pugui ser, però no en detriment” de la llengua comuna a l’Estat. Finalment, el president dels conservadors va reclamar que tota la “senyalització urbana i interurbana” sigui “en castellà” i en la llengua pròpia de manera opcional.
Aquesta promesa electoral és una mostra més de com els populars han disparat el to sobre Catalunya des de l’arribada de Casado a la presidència del partit, el 21 de juliol. Casado va prendre possessió del càrrec prometent mà dura amb els independentistes i ara està en plena cursa per liderar l’espai d’una dreta més fragmentada que mai.
Així, després que Cs enviés els seus líders a tallar llaços grocs al carrer durant l’estiu, el conservador cridava a modificar la llei de símbols de 1981 per prohibir-los. Mentre que Cs ha titllat reiteradament els CDR de “comandos” (en boca de la mateixa Arrimadas), Casado ha comparat “l’agenda” de l’independentisme català amb “l’agenda d’ETA”. Les dues formacions han proposat, a més, l’aplicació un altre cop del 155 a Catalunya. Una actitud de confrontació mantinguda pels dos partits amb la mirada posada en l’auge de l’extrema dreta, centrada en les últimes setmanes en fer campanya a la sala del Tribunal Suprem, on exerceix d’acusació popular.
Fitxatges de Ciutadans
En un símptoma més d’aquesta pugna, el PP i Ciutadans també es disputen els candidats. Segons va confirmar ahir a Efe el líder del partit taronja, Albert Rivera, la formació està en converses amb l’expresident de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, que podria sumar-se al partit després d’haver abandonat el PP el 23 de gener. Seguint l’exemple del PP gallec, Bauzá va imposar el 2013 el decret del Tractat Integrat de Llengües (TIL) a les illes Balears, que imposava el trilingüisme a l’escola pública malgrat l’oposició d’un sector del seu propi partit. La mesura va despertar una onada de contestació popular a la comunitat, històric feu popular, on dos anys després el PP va acabar obtenint els pitjors resultats de la seva història. Però, malgrat la debacle que va patir el partit el 2015 - va perdre 15 escons-, Bauzá no ha rectificat el seu posicionament i, de fet, va afirmar que abandonava el partit per les polítiques lingüístiques del PP a les Illes, que al seu entendre han “sembrat” el nacionalisme català. Un filó contra el PP que Cs estudia explotar.
