Ortega i Rigau declaren avui com a imputades pel 9-N
Dijous ho farà el president de la Generalitat. L'alcaldessa Ada Colau liderarà el suport a Mas davant la justícia
BarcelonaEstan als antípodes en l’eix ideològic, però si un moment els va unir va ser, justament, el 9-N i el clam a favor del dret a decidir. És per això que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que aquell dia va votar sí-sí, liderarà avui sense complexos la protesta ciutadana convocada a la plaça Sant Jaume per donar suport al president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera en funcions Irene Rigau i l’exvicepresidenta Joana Ortega. Les dues dirigents seran les primeres a passar avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran de la seva imputació per haver impulsat el procés participatiu del 9-N. Desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de fons són els quatre delictes que els atribueix la justícia per la denúncia de la fiscalia, Manos Limpias i altres entitats.
Colau està compromesa amb la reivindicació d’un referèndum per decidir el futur de Catalunya, malgrat que la coalició d’esquerres que encapçala no defensa explícitament la independència com sí que fa Mas. Per aquest motiu, l’alcaldessa serà aquesta tarda a la protesta juntament amb els líders de CCOO i UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez, i participarà fins i tot en la lectura d’un manifest en contra de les imputacions. “És ridícul parlar de judicialitzar el fet de posar les urnes”, va argumentar en declaracions al 3/24.
Concentracions a les places
La concentració l’han convocat l’ANC, Òmnium, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis tant a la plaça Sant Jaume com davant dels ajuntaments d’arreu del territori. A més, també hi haurà actes de suport a les portes del TSJC per donar suport a les autoritats que van fer possible la votació del 9-N. A les 9.30 del matí serà la consellera Rigau la primera que pujarà les escales del tribunal. Una de les principals polèmiques de la jornada del procés participatiu va ser que s’utilitzessin escoles públiques com a punt de votació. El Govern sempre ha al·legat que l’organització i l’obertura dels centres estava en mans de voluntaris.
Altres qüestions per les quals Ortega haurà de donar resposta a la tarda estan en el punt de mira: des de l’encàrrec d’urnes de cartró, paperetes i sobres al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire), fins a la utilització del cens de l’Idescat per identificar els ciutadans amb dret a vot, així com l’obertura d’un portal web per informar sobre el procés i la utilització del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Generalitat per centralitzar els resultats, dels quals va donar compte la mateixa Ortega. El president Artur Mas declararà dijous per donar explicacions de per què el procés es va impulsar malgrat que havia sigut suspès pel Tribunal Constitucional.
“Si el condemnen i l’inhabiliten, Mas no quedarà com un màrtir”, va assegurar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en una entrevista publicada ahir per La Vanguardia. Era un intent d’evitar que un eventual càstig al president acabi servint per catapultar la seva figura. Catalá va defensar el caràcter “independent” del poder judicial i el deure del seu govern de no admetre incompliments legals.
Neus Munté: “Les urnes no s’imputen”
La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, va carregar ahir contra les imputacions del president Artur Mas, i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau per haver organitzat el 9-N tot reivindicant que “les urnes no s’imputen”. Ho va dir davant la tomba de l’expresident de la Generalitat Lluís Companys durant l’homenatge al Fossar de la Pedrera que se li va retre ahir perquè justament aquest dijous, data en què declara Mas davant del TSJC, es compleixen 75 anys del seu afusellament. “Estem davant d’un judici polític”, va advertir la vicepresidenta.
