L’avís de l’ONU arriba al Suprem

Sànchez al·lega que si Espanya no rectifica vulnerarà el pacte internacional

Pocs minuts abans que el jutge Pablo Llarena decidís divendres empresonar cinc líders independentistes més, entre els quals el candidat a la presidència, JxCat feia pública una resolució de l’ONU que llançava un avís a Espanya. Arran d’una demanda presentada per Jordi Sànchez, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides instava l’Estat a “garantir” els seus drets polítics mentre estudiava el veto del Suprem a la seva candidatura per ser president de la Generalitat. Ahir, després que la resolució quedés en un segon pla pels nous empresonaments i per la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, la defensa de Jordi Sànchez va explicar en roda de premsa els efectes d’aquest pronunciament de les Nacions Unides i de les seves pròximes accions. L’advocat Jordi Pina i l’especialista en dret internacional Nico Krisch van remarcar que les mesures cautelars del Comitè de Drets Humans eren de caràcter “excepcional” i d’obligat compliment per l’estat espanyol perquè havia signat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i havia acceptat -subscrivint el protocol addicional d’aquest tractat- que els seus ciutadans poden acudir-hi per denunciar la vulneració de drets humans.

Tanmateix, Krisch també va admetre que Espanya no s’arriscava a cap sanció si obviava l’ONU, malgrat que estaria incomplint els tractats internacionals. Tampoc hi ha un termini perquè Espanya apliqui el pronunciament de les Nacions Unides, tot i que sí que s’ha donat un temps de sis mesos al govern espanyol perquè faci les seves al·legacions en relació amb el fons de la qüestió.

“Té un efecte simbòlic i és significatiu per a la imatge i la reputació d’Espanya dins la comunitat internacional, perquè normalment aquest comitè no resol contra estats de l’Europa Occidental”, va assegurar Krisch. “És una victòria jurídica internacional”, va afegir més tard el vicepresident del Parlament, Josep Costa. A diferència de la demanda que va presentar Puigdemont també al Comitè de Drets Humans pel veto a la seva candidatura, l’organisme internacional sí que ha admès a tràmit la demanda de Jordi Sànchez i d’aquí un o dos anys -segons els càlculs de Krisch- resoldrà sobre l’exlíder de l’ANC, que està empresonat des del 16 d’octubre.

Els arguments davant el Suprem

Tot i que Espanya pot obviar la resolució de l’ONU -arriscant-se a una mala imatge-, la defensa de Sànchez sí que la defensarà davant el Suprem. Ahir va presentar un escrit al jutge Pablo Llarena perquè tingui en compte el nou pronunciament. Al document, Pina al·lega que la decisió del jutge podria vulnerar l’article 25 del Pacte de Drets Civils i Polítics -“Tots els ciutadans tenen el dret d’accés, en condicions d’igualtat, a les funcions públiques del seu país”- si no corregeix la seva decisió. També assenyala la “repercussió internacional” del cas un cop l’ONU s’hi ha pronunciat. En aquest sentit, Pina proposa diverses vies per garantir els drets polítics de Sànchez: deixar-lo en llibertat provisional; que li concedeixi un permís penitenciari per acudir al ple d’investidura; o que, en tot cas, li permeti defensar el seu programa a través de videoconferència -malgrat que això està vetat pel Tribunal Constitucional.

Preguntat sobre les possibilitats d’exercir aquests drets un cop Sànchez ha retirat la seva candidatura a la presidència i fins i tot s’ha plantejat renunciar a l’acta de diputat, Pina va dir que el pronunciament de l’ONU ha canviat els plans de Sànchez: mantindrà el seu escó i es posa a disposició de JxCat per si el vol tornar a proposar de candidat a la investidura. L’escrit de l’ONU es refereix només a Sànchez, però ahir des de la llista de Puigdemont defensaven que marca un precedent per a altres procediments: Costa va dir que s’al·legarà en els casos fora de l’Estat per evitar l’extradició dels líders independentistes.

Més continguts de