Ortega demana al Suprem que no la inhabilitin per a càrrecs municipals i Rigau poder continuar de diputada

Les dues exconselleres han recorregut davant del Suprem la sentència pel 9-N

L'exvicepresidenta del Govern  Joana Ortega ha demanat al Tribunal Suprem que no la inhabilitin per exercir càrrecs municipals arran de la sentència del 9-N.  Ortega, juntament amb l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha recorregut la sentència que la condemnava a 1 any i 9 mesos d'inhabilitació per haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) i mantenir-se darrere de la consulta. Rigau també fa una petició similar i demana al Suprem poder continuar exercint com a diputada. L'expresident Artur Mas presentarà el seu recurs dimarts. 

Ortega, que actualment no exerceix cap càrrec públic, va assegurar que la sentència del 9-N l' esperonava a tornar a la primera línia de la política i no va descartar formar part d'alguna candidatura, coincidint amb el moment que el PDECat va anunciar que obriria les primàries a independents per buscar candidat a l'alcaldia de Barcelona

En el recurs de cassació al qual ha tingut accés l'ARA, la defensa de l'exvicepresidenta, exercida pel penalista Rafael Entrena, demana l'absolució de l'exvicepresidenta i qualifica de "desproporcionada" la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -i més tenint en compte que el Suprem va imposar una condemna inferior a l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, pels mateixos fets-. L'advocat d'Ortega recorda que va ser jutjada per la seva actuació com a exconsellera i considera que la inhabilitació s'hauria de cenyir únicament a aquest àmbit, perquè estendre-la a l'àmbit estatal i local "afectaria de manera injustificada el seu dret a participar dels afers públics". 

És el mateix argument que fa servir l'advocat de Rigau, Jordi Pina, en el seu recurs de cassació -al qual també ha tingut accés l'ARA- per demanar poder continuar exercint de diputada al Parlament: el lletrat argumenta que a la seva clienta la van condemnar per la seva actuació en la consulta com a consellera, un càrrec que, segons el penalista, "no té cap relació ni pot considerar-se anàleg a la seva actual condició de diputada al Parlament".  

Discriminació ideològica

La defensa d'Ortega i de Rigau, exercida per l'advocat Jordi Pina, també considera que la sentència del TSJC vulnera el dret a la igualtat, perquè s'ha "discriminat" els condemnats per la seva ideologia respecte d'altres càrrecs i excàrrecs que han desobeït el TC. De fet, el lletrat de l'exconsellera d'Ensenyament assegura que la condemna de Mas, Ortega i Rigau només es pot explicar per la seva "ideologia política", i la seva "defensa del dret a decidir dels ciutadans catalans", una idea que si bé, segons el lletrat, és "majoritària" a Catalunya, és "molt minoritària en el conjunt de la població espanyola". 

De fet, en el seu recurs de cassació, Pina posa com a exemple d'aquesta suposada discriminació que la mateixa fiscalia decidís no querellar-se contra el secretari tercer de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, per la votació de la resolució del referèndum i sí contra la presidenta Carme Forcadell i la resta de membres independentistes de l'organisme: "S'ha dirigit o no la querella contra ells en funció de si eren o no membres de partits sobiranistes", al·lega el lletrat de Rigau.  

Tant Ortega com Rigau apel·len a la Constitució per defensar el dret a la llibertat d'expressió dels condemnats. L'advocat d'Ortega recorda que la intenció de l'exconsellera sempre va ser "donar la oportunitat a la ciutadania de decidir sobre el seu futur polític" i assegura que, condemnant-la " s'ha criminalitzat" la seva actuació política. 

Un tribunal diferent del que va jutjar Homs

Ortega i Rigau també han demanat al Suprem que els magistrats que avaluïn el seu recurs de cassació i el de Mas i Rigau siguin diferents dels 7 que conformaven el tribunal que va condemnar l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, pel 9-N, per tal de garantir que siguin "imparcials".

Més continguts de