La protecció de dades limitarà l'accés al registre de grans tenidors

BarcelonaL'última setmana d'octubre Govern i Comuns van desbloquejar la posada en marxa del registre de grans tenidors, un compromís signat a la primavera en la negociació dels suplements de crèdit. S'hi hauran d'inscriure totes les persones jurídiques o físiques amb cinc habitatges o més: els que no ho facin s'exposaran a multes d'entre 9.000 i 90.000 euros, emparades en la regulació de la llei d'habitatge. La previsió era que el registre –que ja venia de l'anterior legislatura i que el Govern va reactivar al febrer– s'aprovés al novembre. Amb el final d'any a tocar, això encara no ha arribat i, a més, l'executiu ha hagut de fer canvis d'última hora en l'esborrany del decret que el crea. Ha estat arran d'un informe de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que alerta dels límits que el dret a la privacitat dels grans propietaris imposa al registre.

L'acord a què van arribar l'executiu català i Comuns preveia un registre "d'accés públic" amb una finalitat molt concreta: que qualsevol que introduís el DNI o el NIF d'un propietari pogués comprovar si és o no un gran tenidor, a efectes de controlar si compleix les obligacions que la llei els imposa, per exemple, pel que fa al topall del lloguer. Això podrà ser així en el cas de les persones jurídiques, però no de les físiques. En un informe del 4 de desembre, al qual ha tingut accés l'ARA, l'APDCAT va traslladar a l'executiu català que no és possible una consulta "indiscriminada" d'aquestes dades pel que fa als individus.

L'APDCAT es pronunciava d'aquesta manera sobre un esborrany del decret on el Govern ja condicionava l'accés a la informació a l'existència d'un interès legítim –i que, per tant, ja rebaixava la publicitat absoluta a la qual s'havia compromès inicialment amb els comuns–. En aquest sentit, fonts de la conselleria de Territori subratllen que la normativa de procediment administratiu i protecció de dades "no permet cedir dades de forma automàtica". "I aquest article només recull el que ja diu aquesta normativa, als efectes d'informar la ciutadania", afegeixen.

"Procediment formalitzat"

A l'informe, l'APDCAT recomanava al Govern que blindés encara més aquest límit: "L’objectiu de la consulta del registre de persones grans tenidores no pot ser obtenir la identitat de les persones físiques que s’hi troben inscrites amb finalitats generals o de manera indiscriminada, sinó que hauria de limitar-se a la informació estrictament necessària per a una finalitat concreta i justificada per un interès legítim acreditat (o, si escau, en el consentiment atorgat)", recull l'informe. L'APDCAT instava, a més, a acreditar l'interès en un "procediment formalitzat i documentat", abans de qualsevol comunicació de dades, una petició que el Govern ha incorporat al nou esborrany del decret.

Aquest nou marc podria retardar el temps que un llogater triga a tenir la informació sobre el propietari en contextos en què el temps és clau; per exemple, quan busca pis o s'ha de decidir a signar un contracte. A Territori en són conscients. "Estem buscant un sistema que tingui la màxima agilitat possible sobre la informació, a la vegada que no tingui cap dubte sobre la seguretat jurídica i la protecció de dades", mantenen fonts del departament, que tampoc concreten quan està previst dur el registre al consell executiu per aprovar-lo. "Serà tan aviat com puguem", afegeixen.

Les persones jurídiques

On l'APDCAT no posa pegues és en la difusió del nom dels grans tenidors que són persones jurídiques: el decret preveu que a la web de l'Agència de l'Habitatge se'n publicarà el llistat, "amb indicació exclusivament de la seva raó social i NIF". Per quedar inclòs en aquesta llista, n'hi ha prou amb tenir una propietat a Catalunya (encara que les altres quatre es tinguin fora, en algun altre lloc de l'estat espanyol). A més, les administracions locals, les entitats públiques i l'Agència Tributària de Catalunya tindran una via d'accés pròpia per poder exercir "les seves competències". Per exemple, les relatives a l'impost sobre transmissions patrimonials en compres d'immobles, on tributen el 20%, un increment que el Govern també va pactar amb Comuns.

Ara bé, malgrat no entrar dins de l'àmbit de la protecció de dades –que és un dret exclusiu de les persones físiques, no de les jurídiques–, en un informe anterior l'APDCAT va avisar el Govern que jurídicament també pot acabar trobant-se amb problemes si opta per difondre la llista de noms dels grans tenidors que són empreses. En aquest sentit, li recordava que una sentència del desembre del 2023 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va establir que, des del punt de vista de la transparència de les administracions públiques, és "desproporcionat el lliurament dels noms de les persones jurídiques grans tenidores a un tercer aliè". Una jurisprudència que el sector immobiliari podria aprofitar per impugnar el decret.

Els percentatges

Fins ara, la manca d'un registre oficial ha dificultat la possibilitat de radiografiar qui són els grans tenidors a Catalunya. L'informe Estructura i concentració d'habitatges a la ciutat de Barcelona, de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, sí que hi posa xifres. Segons aquest estudi, elaborat amb dades del 2023, pel que fa als propietaris de 5 o més habitatges "els immobles es reparteixen gairebé a parts iguals" entre les persones físiques i les societats: les persones físiques representen el 45,8%, i les persones jurídiques, el 54,2% (un 42,6% són empreses). Són percentatges elaborats a partir del cadastre de l'Ajuntament de Barcelona. Una de les dades més interessants que recull aquest observatori en un altre informe és que hi ha nou megatenidors, que són persones físiques que acumulen un total de 1.200 habitatges. Ara bé, si es pren com a referència la demarcació de Barcelona, les persones jurídiques guanyen pes: representen el 67,4% dels grans tenidors de 5 o més habitatges de lloguer, per davant de les persones físiques, que representen el 32,6%, segons un altre estudi de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge.