El PSC aspira a formar part de la taula de diàleg Generalitat-Estat

BarcelonaEl PSC respira tranquil des de dimarts passat. L’ajustada votació per la qual Pedro Sánchez va aconseguir ser investit va ser el millor regal de Reis per a un partit que ha tornat a aixecar el vol a les urnes impulsat per la presència del PSOE a la Moncloa. Els bons resultats electorals han anat acompanyats, des del juny del 2018, de càrrecs a l’Estat i d’un paper destacat en la presa de decisions en relació amb Catalunya, on, malgrat tot, encara són quarta força. La presència de Salvador Illa, secretari d’organització del partit, en l’equip negociador dels socialistes que va tancar l’acord per a la investidura amb ERC n’és l’exemple més recent, i el PSC aspira a mantenir el grau d’influència participant també de la taula de diàleg entre la Generalitat i l’Estat pactada amb els republicans.

"Si hi ha voluntat real de dialogar, ens agradaria ser en totes les taules on es parli de Catalunya", afirmen fonts socialistes, i asseguren que Sánchez –amb qui Iceta està en permanent contacte– és conscient d’aquesta voluntat. La manera de formar part del nou espai de diàleg podria ser, segons apunten les fonts citades, a través del lloc o els llocs que el president espanyol acabi donant al PSC en el consell de ministres. Sánchez, de moment, ha anunciat que el secretari d'organització del partit, Salvador Illa, serà el nou ministre de Sanitat. La bona sintonia que ha teixit amb el PSOE en els darrers anys i el fet que participés en les negociacions per aconseguir l'abstenció d'ERC al Congrés el situarien com al persona idònia per ser a les converses amb la Generalitat.

A l’espera de conèixer si hi ha un altre nom del PSC al consell de ministres –la sensació al partit és que no hi haurà més sorpreses–, fonts socialistes creuen que, en la línia del paper de conseller que ha tingut el partit en l’abordatge del conflicte amb Catalunya per part del PSOE, en la nova etapa de diàleg poden aportar coneixement de la realitat del Procés i "experiència" en la negociació amb els dos partits del Govern. Cal tenir en compte que després de les eleccions municipals el PSC va tancar desenes de pactes al territori tant amb ERC com amb JxCat, i el de la Diputació de Barcelona amb els postconvergents va ser el més paradigmàtic.

El PSC, a més, ja va participar de l’operació diàleg que el desembre del 2018 va culminar amb la Declaració de Pedralbes. Meritxell Batet, llavors ministra de Política Territorial i Funció Pública, va encapçalar la delegació de la Moncloa en el marc de la comissió bilateral Generalitat-Estat –que va reprendre l’activitat per primer cop des del juliol del 2011– i també estava present a la trobada entre governs i presidents que va tenir lloc a Barcelona el 20 de desembre al Palau Reial. En la nova legislatura Batet ha revalidat la presidència del Congrés, mostra del paper rellevant que Sánchez vol donar al PSC.

L’alternativa a participar al nou instrument bilateral entre governs seria la improbable participació en les reunions prèvies amb el Govern per consensuar els temes a tractar a la taula de diàleg. El president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, obria aquest dijous la porta, en una entrevista a l’ACN, a pactar les temàtiques a tractar amb altres formacions no independentistes, argumentant que "és bo que es parli amb tothom". Aquest extrem podria topar, però, amb les reticències de JxCat i el fet que els socialistes posin un mur amb els objectius de l’amnistia i l’autodeterminació.