PANDÈMIA

Protecció de dades dubta de l’eficàcia de les aplis de rastreig

L’Agència investigarà la prova pilot que ha anunciat el ministeri d’Economia

El govern espanyol ha anunciat aquesta setmana una primera prova pilot per rastrejar els contactes dels contagiats del covid-19 a través d’una aplicació mòbil. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va situar les Canàries com el primer territori en què es posaria en pràctica l’apli per lluitar contra la pandèmia, amb uns protocols compartits per altres països europeus. La Generalitat també va anunciar una aplicació mòbil de rastreig de contactes en el seu pla de desconfinament per trobar els possibles infectats quan es detecta un cas. Ara bé, ¿és efectiu aquest sistema en la lluita contra la pandèmia? Com afecta la nostra privacitat? L’Agència de Protecció de Dades espanyola ha obert una investigació per obtenir informació del projecte anunciat pel ministeri d’Economia que pilota Calviño, ja que fa poc va emetre una anàlisi que concloïa que aquest tipus d’aplicacions no tindrien èxit a curt termini a Espanya.

En l’informe, l’Agència limita la seva efectivitat a una fase de “control” de la pandèmia i en col·lectius concrets, com estudiants d’un centre, professionals d’una empresa o un grup de persones que voluntàriament decideixin sotmetre’s al seguiment. I és que una de les característiques d’aquestes aplicacions, d’acord amb les recomanacions europees, és que no siguin obligatòries, de manera que el seu èxit depèn del nombre de persones que s’hi apuntin. “És necessària la implicació d’un elevat nombre d’usuaris, alguns estudis parlen d’un 60% de la població”, diu l’informe, que també subratlla la importància que els usuaris informin de manera responsable de la seva situació (per evitar estratègies de desinformació) i que disposin de tests per detectar la malaltia. “No només per als usuaris, sinó per actualitzar la informació periòdicament i perquè els que siguin notificats per haver estat en contacte amb un infectat també es puguin fer la prova”, afirma l’Agència. Un fet que contrasta amb la pràctica que s’ha dut a terme fins ara a Espanya, ja que només s’han fet tests a gent amb símptomes.

Aquesta reflexió forma part de l’anàlisi que fa l’Agència sobre les aplis de tecnologia Bluetooth ( contact trace apps), la via que han posat sobre la taula Google i Apple. D’aquesta manera, el mòbil en qüestió detecta amb quins altres aparells amb l’apli instal·lada ha estat en contacte. No es veu la identitat real de l’usuari sinó el sobrenom que ell mateix s’hagi posat. Ara bé, l’Agència també assenyala que sempre hi ha la possibilitat que es puguin trencar els protocols de criptografia i anonimat. Des del punt de vista de la privacitat també assenyala que és clau qui tracta les dades. Hi ha dues possibilitats: el control per part del mateix usuari de les identitats i la xarxa de contactes (sistema descentralitzat) o un control centralitzat per part d’una autoritat. L’Agència és decanta pel primer tipus de sistema, ja que si una única autoritat té el control de les dades s’amplia la possibilitat que se’n faci un “abús” o que sigui víctima d’un ciberatac. En principi l’aplicació que va anunciar Calviño optaria pel sistema descentralitzat.

El passaport immunitari

L’Agència també analitza els pros i contres del passaport immunitari, que va posar sobre la taula la Generalitat en el seu pla de desconfinament i que és una mena de salconduit que informa si una persona està contagiada o presumptament immunitzada de la malaltia. Apunta que incorpora dades “molt sensibles”, amb el risc per a la privacitat que es creuin amb altres dades com la localització o altres de relacionades amb l’usuari, a més d’estar exposats a la ciberdelinqüència. Veu útil un eventual ús d’aquest passaport en àmbits molt concrets i només amb la finalitat de controlar la pandèmia, tot i considerar que aquest tipus de solucions tenen dos problemes: no arribarien a tota la població (no tothom té smartphone) i encara hi ha dubtes sobre l’abast de la immunitat del covid-19.

Els altres sistemes analitzats per l’Agència

Geolocalització

Considera útil aquesta tècnica, facilitada per la informació de les operadores de telefonia, per estudiar els patrons de moviment de la població. Creu que és respectuosa amb la privacitat sempre que siguin dades anònimes i agregades. El govern espanyol ja ha fet servir aquest sistema en la lluita contra la pandèmia.

Càmeres de temperatura

Demana que abans d’instal·lar-les hi hagi l’aval de les autoritats sanitàries i avisa que la temperatura d’un individu és una dada que no pot manipular qualsevol gestor d’un lloc públic. Hi ha risc, a parer seu, de discriminació i estigmatització, i remarca que la febre no sempre és un indicador de covid-19, perquè hi ha asimptomàtics.

Aplis d’autotest

Es tracta de les aplicacions que s’han posat en marxa per recollir informació mèdica dels usuaris o respondre preguntes per descol·lapsar les línies telefòniques i atendre els ciutadans. Tot i que l’Agència les considera beneficioses, també adverteix que la urgència a l’hora d’engegar-les pot haver fet que es relaxin els controls i requisits per a la protecció de dades. En algunes ja s’han detectat amenaces per a la privacitat.