Puigdemont porta Torrent i la mesa al Constitucional

L’expresident argumenta que es van vulnerar els seus drets com a diputat quan se li va impedir delegar el vot

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va fer ahir un pas que pot fer trontollar la unitat de l’independentisme i complicar les relacions entre Junts per Catalunya i Esquerra. Puigdemont va portar al Tribunal Constitucional la mesa del Parlament i el seu president, el republicà Roger Torrent, per l’acord aprovat amb els vots d’ERC i el PSC el 9 d’octubre en què se li denegava la possibilitat de continuar amb el vot delegat després que el Suprem l’hagués suspès.

El TC estudiarà la suspensió de Puigdemont

El TC ja està estudiant el cas, perquè precisament ahir va admetre a tràmit el recurs que el mateix Puigdemont havia presentat anteriorment, només referit a la decisió del Suprem. En un nou escrit avançat ahir per Eldiario.es que demana afegir a la causa, hi suma les al·legacions contra la decisió de la mesa, que considera que vulnera els seus drets fonamentals, en concret l’article 23 de la Constitució, sobre participació política, i també els dels seus votants el 21-D. El text defensa, a més, que la mesa incompleix l’acord del ple en contra de la suspensió dels diputats -seguint l’article 25 del reglament-, que Puigdemont afirma que té plena “vigència jurídica”. “El principal efecte jurídic de la decisió de no suspendre els drets parlamentaris d’un diputat és, com és obvi, que els drets parlamentaris d’aquest diputat no es troben suspesos conforme dret”, diu el recurs, i afegeix: “L’actuació de la mesa és una decisió arbitrària, sense base jurídica i sense motivació vàlida de cap tipus”.

En un país normal...

Per entendre el fons de l’escrit cal remuntar-se a la gestió de les suspensions de Pablo Llarena, que van suposar una nova crisi en l’independentisme i gairebé de govern entre JxCat i ERC. El jutge instructor de la causa del Procés va dictar la resolució per suspendre els diputats processats per rebel·lió al juliol i, davant el desacord entre els republicans i JxCat sobre com respondre-hi, Torrent va haver de suspendre l’últim ple abans de les vacances. ERC buscava una solució pragmàtica que li permetés rebutjar la decisió de Llarena sense arriscar judicialment la mesa del Parlament; el grup de Puigdemont, en canvi, es negava de totes totes a prendre qualsevol decisió que impliqués que l’expresident perdés qualsevol opció de tornar a ser investit.

Després de setmanes de tenses negociacions, els partits van arribar a un acord a finals de setembre que intentava combinar tots dos posicionaments. Això, finalment, es va traduir en una votació al ple del Parlament (ja a principis d’octubre, amb l’oposició indignada per la paràlisi de la cambra) per activar un mecanisme de substitució sense acatar implícitament Llarena, ja que es rebutjava la suspensió dels diputats. El pacte, però, amagava la discrepància d’ERC i JxCat sobre com aplicar-lo. La crisi va esclatar el 9 d’octubre. El grup de Puigdemont va presentar un escrit a la mesa en què defensava que l’expresident podia seguir votant com fins llavors, a través d’una delegació de vot. Una fórmula diferent de la “substitució” que defensava Esquerra i que també permetia l’escrit del jutge Pablo Llarena. Aleshores els republicans es van aliar amb el PSC a la mesa -avalats per l’informe dels lletrats- per rebutjar l’escrit dels diputats de JxCat suspesos en què insistien en la delegació de vot, encara que fos a costa de perdre la majoria absoluta independentista.

Puigdemont deixa en mans de la Crida com anar a les europees

Ara Puigdemont al·lega davant del TC que aquell acord de la mesa anul·lava la decisió prèvia del ple. Conscients de la crisi que pot obrir aquesta petició, fonts de JxCat rebaixaven ahir el recurs a una “qüestió tècnica”, i afegien que si s’han impugnat totes les resolucions del jutge Llarena, també s’han d’impugnar tots els actes que hi donen compliment.

La reacció d’Esquerra es podrà calibrar avui. De fet, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, faran una reunió de treball -ja prevista- després de la reunió de l’executiu en què planarà aquesta qüestió. Fonts republicanes sostenien ahir que Torrent s’havia assabentat del recurs ahir mateix a la tarda. Des del partit, subtilment, van subratllar que havia triat el “Tribunal Constitucional espanyol” per corregir una decisió de la mesa del Parlament. A més, el partit segueix defensant que la seva decisió va ser “la millor” per mantenir els vots dels diputats i la majoria independentista. En el fons de tota la picabaralla hi ha el principal motiu de disputa entre JxCat i ERC des de l’inici de la legislatura: la investidura a distància de Puigdemont. Des que Torrent va frenar-la el 30 de gener (amb una crisi que no es va resoldre fins a la renúncia de l’expresident, l’1 de març), el seu entorn ho ha convertit en un cavall de batalla. A vegades un debat soterrat, en els últims dies veus de JxCat hi havien tornat, i el mateix Puigdemont hi va insistir des de Brussel·les, demanant celeritat al TC i deixant la pilota a la teulada d’ERC: “La qüestió [per ser investit] és si hi ha la voluntat de fer-ho o no”.

Més continguts de