La Piedad, l'àvia de Laia Estrada: el silenciós pilar que aguantava tota una família

L'àvia de la candidata de la CUP va patir la repressió franquista a Extremadura i va trobar una nova vida a Tarragona

2 min
La Piedad, l'àvia de Laia Estrada, candidata de la CUP

BarcelonaLaia Estrada recorda la seva àvia materna, Piedad Romero, travessant Tarragona per anar-la a recollir a l'escola. Recorda els seus llargs silencis i la mirada preocupada quan va començar a sentir la seva neta parlant de política. "Ja li havia passat el mateix amb els meus pares, que són els que m'han transmès l'activisme. Els meus pares sempre han militat i no han claudicat mai. L'àvia tenia por, ja que ella havia patit massa, durant la guerra. I sempre patia per si nosaltres podíem patir la repressió que va patir el seu pare", explica la candidata de la CUP.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Piedad era nascuda en un poblet de Badajoz, a la comarca de Tierra de Barros. "Va quedar-se òrfena molt jove. El seu pare tenia dos germans i els tres eren socialistes. Un tiet era l'alcalde del PSOE del poble i els van acusar d'organitzar una vaga al camp. Els van afusellar a tots i no es va saber mai on eren els cossos. Ella es va quedar amb els seus germans, cinc noies i un noi. La mare i dues germanes van morir de malaltia, així que els altres fills van quedar sols en un poble on van ser estigmatitzats per la militància del pare. Van passar molta por i molta fam. Les germanes eren modistes i havien d'amagar la màquina de cosir perquè no els hi prenguessin" explica. Els va tocar viure al mateix carrer que els botxins del seu pare. Estrada creu que "aquest sentiment de por la va acompanyar tota la vida".

La Piedad es va casar amb un pastor, l'avi de la Laia. Plegats van marxar a Tarragona als anys 70 i van començar una nova etapa de la seva vida al barri de Sant Pere i Sant Pau. Allà l'avi va trobar feina a la construcció i la Piedad va fer de mestressa de casa. Estrada diu que la Piedad va veure amb certa preocupació com la seva filla "s'afiliava a Comissions Obreres". "Allà és on va conèixer el meu pare, que és de Ciudad Real. I patia per ells", afegeix la candidata cupaire.

Estrada es fa escoltar quan parla d'aquella dona de qui ha anat entenent més coses ara que ja no hi és. "Soc mare d'un nen molt petitó i estic gaudint de la generositat dels meus pares i sogres. Ara la recordo encara més, perquè tant al meu germà com a mi ens va criar ella, ja que els pares treballaven", explica. Estrada, la primera membre de la família amb estudis superiors, afirma que "volia parlar d'ella per fer-li un homenatge, per si en vida no li vaig agrair prou tots els sacrificis que va fer. Caminava mitja hora per anar a recollir-nos a l'escola, que no era a prop, ja que els pares, que eren tots dos de fora, van voler que anéssim a l'Escola de Pràctiques, que era catalanista i progressista". En silenci, la Piedad esperava la seva neta, a qui preparava pisto o perrunillas, plats extremenys. Olors i records que la Laia portarà amb ella per sempre.

Descobreix la història dels avis dels candidats
stats