L'oposició complica el pla de Sánchez contra el covid-19

Els decrets del govern espanyol no tenen garantida l'aprovació al Congrés

PAU RUMBO / LAIA FORÈS / OT SERRA

La situació d'emergència sanitària que travessa Espanya –i mig món– s'ha traduït en una onada de solidaritat amb els que viuen en primera línia la lluita contra el coronavirus: els balcons retrunyen cada vespre per donar suport als sanitaris i, al Congrés, l'oposició ha convertit la política en un oasi per al govern. Però això canviarà la setmana que ve –excepte, òbviament, el ritual col·lectiu dels aplaudiments–. L'oposició ha decidit apujar el to de les crítiques respecte a la gestió que fa l'executiu de Pedro Sánchez de la crisi, i el govern de coalició ha hagut de tornar a la sala de màquines per rumiar com adaptar els tempos polítics als seus interessos. La partida de cartes recomença.

El primer moviment ve marcat per un termini: l'11 d'abril a mitjanit acaba el termini de l'actual estat d'alarma. Sánchez decidirà avui si el prorroga, després d'escoltar els comitès científics i tècnics. Si ho fa, ho haurà de sotmetre, com ja va fer a finals de març, a un ple al Congrés dels Diputats per aconseguir l'aval dels grups, segons requereix la llei. De moment ja s'ha activat el pas previ: la presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet, ha convocat una reunió de la mesa i de la junta de portaveus per al dimarts a la tarda. És la gestió necessària per decidir si es convoca un ple per algun altre dia de la setmana, i amb quin ordre del dia.

Però Sánchez no hi vol arribar sense tenir clara quina mà tenen els altres partits, fent servir l'argot del pòquer. Per això, segons ha anunciat aquest divendres el ministre de Sanitat, Salvador Illa, el president trucarà als líders de l'oposició un cop hagi pres una decisió, per saber si comptarà amb el seu suport al ple.

I és que el president espanyol no les té totes. Aquest divendres Sánchez ha recuperat el concepte de la "unitat", el leitmotiv dels primers dies d'acció contra el virus que havia quedat en segon terme en el repertori dels estrategues del discurs de la Moncloa. L'ha brandat en una visita a una empresa de Móstoles (Madrid) que fabrica respiradors, i s'ha reservat els avisos més durs per a una carta que ha enviat la direcció del PSOE a tots els seus diputats en què els demana "desmuntar" qui vol "desgastar el govern", preferint "convertir-se en instigadors de l'adversitat" a "doblegar l'esquena". "No es pot permetre la deslleialtat", rebla la missiva, signada pel ministre José Luis Ábalos i per la portaveu del grup socialista, Adriana Lastra.

L'oposició planta cara

A l'equip presidencial han observat com l'oposició ha passat a l'atac, capitanejada pel PP. Aquest divendres el seu líder, Pablo Casado, ha decidit fer servir els morts pel coronavirus com a arma llancívola: "Cada minut i mig mor un espanyol per coronavirus. El govern diu que va bé, però Espanya acumula la quarta part de les víctimes mundials. Es neguen a decretar dol oficial", va tuitejar. Vox sí que fa dies que ha adoptat un to dur contra el govern, demanant la dimissió de Sánchez, i Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, ha assegurat que farà una oposició responsable tot i avisar: "La majoria d'espanyols no pensen com Pablo Iglesias".

Arrimadas es refereix a la gestió més ideològica de la crisi, la dels diferents decrets que ha anat aprovant el govern per desenvolupar el dia a dia de l'estat d'alarma. Fonts de la Moncloa deixen en l'aire si s'inclouran o no a l'hipotètic ple els últims decrets llei que s'han impulsat i que estan aixecant polseguera entre els partits de l'oposició, especialment el que va restringir l'activitat no essencial fins al 9 d'abril. En aquest sentit, segueix vigent l'advertència que va llançar Pablo Casado: no li donarà suport si el govern no ho modifica. "No podrem seguir remant en la mateixa direcció cap a una cascada", va avisar fa uns dies.

Tampoc ha agradat a l'oposició la política comunicativa del govern, que està enervant també els periodistes. Ahir Esquerra Republicana i EH Bildu van denunciar, en un comunicat conjunt, la "politiqueria i la campanya de propaganda" empresa per un Estat que "utilitza la crisi per difondre una idea nacionalista de l'Estat des d'una òptica militarista".