El Suprem nega als exiliats l’accés a tota la causa
El tribunal justifica que Llarena els va declarar en rebel·lia i els lletrats reclamen el seu dret a la defensa
BarcelonaLes defenses de la causa per rebel·lió del Tribunal Suprem continuen denunciant irregularitats. Amb la instrucció tancada i en plena fase intermèdia a l’espera que arribi el judici, l’últim impediment que ara tenen els advocats -concretament els dels exiliats-és l’accés a tota la informació del litigi. Els líders independentistes que són fora de Catalunya s’han personat més tard a la causa i des d’aleshores no n’han rebut el sumari al complet. Ara el Suprem els nega l’accés al núvol virtual on es recopila tota la informació. Ho fa emparant-se en l’article 627 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), que preveu l’entrega ordenada de tot el material de la causa a les parts personades al tribunal que porta el cas quan acaba la instrucció. Com que Pablo Llarena només ha tancat la part referent als presos, el Suprem considera que els exiliats no l’han de rebre, mentre que els seus lletrats critiquen que es vulneri el dret a la defensa.
El 23 de juliol la secretaria judicial del Suprem va adreçar-se a les defenses dels processats perquè donessin les seves dades a fi de rebre les claus d’accés al núvol, on hi haurà tota la causa digitalitzada. Una setmana després de fer-ho, els advocats dels exiliats van rebre un escrit de resposta en què se’ls feia saber que, en el seu cas, no podien accedir-hi perquè es trobaven en rebel·lia, tal com va resoldre Llarena a principis de juliol quan va concloure el sumari. En la interlocutòria, en virtut de l’article 842 de la LECrim, va decretar “suspendre el curs de la causa respecte d’ells [els polítics exiliats] i retenir les peces en el seu dia formades que els fan referència, així com testimonis de totes les diligències d’investigació practicades, a fi que pugui impulsar-se la causa contra ells un cop es posin a disposició del tribunal”. Com a conseqüènia d’això, els exiliats ja no poden tenir coneixement formal dels pròxims passos que es facin en el procés judicial i, per exemple, no podran accedir a l’escrit d’acusació de la fiscalia o saber l’assenyalament del judici. Però què passa amb tot el que és previ a la data en què se’ls va declarar en rebel·lia?
En el seu recurs de reposició, l’advocat de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, denuncia que la decisió del Suprem no pot “comportar l’arxivament parcial i provisional” ni la seva “expulsió” del plet. Considera que negar-li la informació del sumari vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, previst a l’article 24 de la Constitució. També comparteix aquesta opinió el catedràtic de dret penal per la UB Joan Queralt, que subratlla que no hi ha cap precepte legal que prohibeixi l’accés a la documentació. Assenyala que anteriorment es feia aquesta interpretació “autoritària” de la llei, però que fins i tot hi ha doctrina del mateix Suprem en sentit contrari. En canvi, el catedràtic en dret processal de la UB Jordi Nieva considera que l’actuació del tribunal és correcta, però puntualitza que els exiliats no són uns “interessats qualssevol” perquè estan personats a la causa. En qualsevol cas, apunta que, en principi, durant la instrucció les defenses ja han tingut accés al sumari.
El problema és que, segons apunten a l’ARA alguns dels lletrats implicats en el procés, els exiliats no han rebut el material complet perquè eren molts volums i el Suprem els n’anava traslladant només algunes parts. Tanmateix, algunes fonts consultades avisen que, informalment, tots els advocats han pogut obtenir tota la informació, perquè a banda de representar dirigents independentistes exiliats també representen els que són a Catalunya.
La situació personal de Rovira
Des que al mes de maig Llarena va decidir dividir la causa i incoar peces separades per als que són fora de Catalunya -per no demorar el judici dels que sí que han comparegut al Suprem-, els advocats dels exiliats només han anat rebent les notificacions relatives a aquelles actuacions que tenien a veure amb els seus representats. Un exemple és el cas de la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira. El seu advocat, Andreu Van den Eynde -també lletrat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva-, que va rellevar Joan Castelló en la seva defensa, a finals de juliol va sol·licitar que se li traslladés una còpia completa de la peça sobre la situació personal de Rovira -les mesures cautelars que hi ha sobre seu- i totes les resolucions que hi tinguin a veure -ordres de detenció o ingrés a presó, per exemple-, però se l’hi va negar.
Diverses fonts consultades, algunes relacionades amb el procediment per rebel·lió al Suprem, destaquen que aquesta decisió és una irregularitat que atempta contra el dret a defensa. En la seva resposta a la negativa del tribunal, Van den Eynde al·legava que no hi ha cap “motiu legal” que impedeixi el coneixement de la situació de la seva clienta, sempre que la peça no sigui secreta, que no és el cas. A més, el lletrat afegeix que el Suprem està tramitant peticions d’altres parts que es troben en rebel·lia i que ell està demanant informació anterior al moment en què la causa contra Rovira es va deixar en suspens.Avança el procés de recusacions
La batalla jurídica que mantenen les defenses amb el tribunal es va focalitzar ahir en les recusacions que han presentat contra cinc magistrats que han d’integrar el tribunal que jutjarà els processats, incloent-hi el ponent, Manuel Marchena. L’instructor del procediment, Vicente Magro, va tancar la primera fase del procediment després que no es proposessin noves proves. Així, el cas queda en mans de la sala 61, que haurà d’entrar al fons de l’assumpte i resoldre si els jutges assenyalats poden formar part del tribunal, donat que ja van integrar la sala d’admissions que va acceptar la querella presentada per la fiscalia que va començar la causa contra l’1-O.
Ahir, en una altra interlocutòria, Magro va rebutjar d’entrada la recusació que cinc dels investigats havien interposat contra ell mateix a causa del seu passat com a senador del PP. El jutge subratlla que la seva tasca com a instructor ha sigut simplement la de donar tràmit a l’incident contra els magistrats de la sala i no pas la d’entrar a valorar el fons de la recusació.
