Villarejo apunta Santamaría, Cosidó i el CNI

En una entrevista a 'Salvados', l’excomissari acusa el govern del PP de crear una xarxa per utilitzar la policia amb finalitats polítiques

L’excomissari José Manuel Villarejo, un dels principals implicats en l’operació Catalunya, va trencar ahir la seva “habitual discreció” al programa Salvados, de La Sexta, en què va ser entrevistat per l’Operació Catalunya i el funcionament de les clavegueres de l’Estat. Evasiu al parlar de la seva implicacio en la guerrra bruta, va ser clar al descriure una conxorxa per utilitzar la policia amb finalitats polítiques, i en què va implicar la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, l’exidrector de la Policia i senador del PP Ignacio Cosidó i el director del CNI, Félix Sanz Roldán.

Qui és qui a l'operació Catalunya?"No crec que existeixi la 'policia patriòtica', però és cert que algun polític ha intentat els últims anys utilitzar certs policies amb finalitats polítiques", va apuntar Villarejo, que va situar l’inici d’aquest entramat quan el PP guanya les eleccions generals del 2011. El seu responsable, segons Villarejo, era Cosidó. I qui era el cap polític? "Ell presumia que no es refiava ni del secretari d’Estat ni del ministre, i que directament parlava amb la vicepresidenta. Tenia molt tracte amb la seva cap de gabinet, i amb el cap dels serveis secrets, el senyor Félix Sanz Roldán", va descriure.
Villarejo va negar que existeixi la guerra bruta contra l’independentisme, però si que va reconéixer que va "gairebé viure" a Catalunya per obtenir proves contra els Pujol i buscar persones que denunciessin casos de corrupció. Uns viatges que va ordenar Cosidó i que l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, "havia de saber".

L’excomissari va subratllar que algunes informacions, com la captura de pantalla que va fer esclatar el cas Pujol, es van pagar amb fons reservats. Segons el seu relat, per les dades dels Pujol es va arribar a parlar de mig milió d’euros pagats, tot i que només va tenir constància que se n’havien abonat 50.000 com a "paga i senyal". Villarejo va negar tenir cap relació amb el compte fals de Xavier Trias i amb l’informe de la Udef sobre Artur Mas que va esclatar en la campanya de 2012. Mas, entrevistat al programa, va coincidir que l’Operació Catalunya ve directament "de La Moncloa".

Sobre la conversa entre l’exministre Fernández Díaz i l’excap de l’Oficina Antifrau, Daniel De Alfonso, Villarejo va apuntar que Cosidó va ordenar gravar-la i que Sanz Roldán la va filtrar. L’excomissari va referir-se al director del CNI com "el generalísimo", un home que "ho vol controlar tot" i a qui ha denunciat per amenaçar de mort l’amiga de Joan Carles I, Corinna Zu Sayn-Wittgenstein.

La xarxa policial, segons Villarejo, tenia també "la missió d’esborrar determinades coses i protegir gent que estava sent investigada". Entre els casos a tapar va citar els relacionats amb l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, i l’expresident de la Comunitat de Madrid, ara a la presó, Ignacio González. "Mai m’he sentit tan pressionat", va confessar.

Compareixença vetada

Villarejo, condecorat diverses vegades pel govern espanyol, va respondre sobre el funcionament de les clavegueres al llarg de la democràcia i la seva relació amb totes les institucions de l’Estat. L’excomissari va afirmar que vol anar a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya a explicar-se, però el seu testimoni està vetat: el PP i el PSOE van tombar la seva compareixença.

Més continguts de