Així es va gestar la pitjor catàstrofe de la democràcia

ValènciaLa cadena d’errors de gestió que va provocar la pitjor catàstrofe de la democràcia no es va produir en el buit, sinó en el si d’un govern concret i amb unes persones concretes. I aquest govern, sorgit de les eleccions autonòmiques del 28 de maig del 2023, va ser possible gràcies a un pacte entre el PP i Vox.

1. Un "govern d’amics"

La primera característica de l’executiu conformat per Carlos Mazón és que el nucli dur està conformat per amics personals del president, tots alacantins, que es concentren sobretot a Presidència. El periodista Sergi Pitarch, autor del llibre Les hores del caos (Bromera) ho explica així: "és tant un govern d’amics, que Mazón comparteix pis amb el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca. El secretari de Relacions Institucionals, Santiago Lumbreras, era el seu cap de gabinet a la Diputació; i el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, és amic seu de joventut".

Com veurem més endavant, molts dels càrrecs de l’executiu responen més a factors personals i polítics de Mazón, que no pas a l’experiència o expertesa.

2. Un govern capturat pel lobi turístic

El PP d’Alacant representa, sobretot, el lobi turístic. Tant és així que per ocupar la conselleria del ram, Mazón fitxa ni més ni menys que la secretària general de la patronal turística de Benidorm, Hosbec, Nuria Montes. Pitarch cita en el seu llibre l’expressió "captura de polítiques", manllevant-la del catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat de València Joan Romero. "Això fa que l’ambient que es respira al govern és el d’evitar qualsevol cosa que faci enfadar els empresaris espantant el turisme" afirma Pitarch. "Aquella setmana era crítica perquè hi havia un pont, i els empresaris es fregaven les mans", afegeix l’advocat Manolo Mata.

La mateixa Nuria Montes havia fet tuits quan treballava a Hosbec contra les alertes meteorològiques: "Després d’una alarma en què han caigut dues o tres gotes, no m’estranya que en unes hores declarin una alerta de tsunami si veuen dues o tres onadetes al mar", va tuitejar el 10 d’octubre del 2018. I va afegir els hashtags: #sageraos, #todoesuncuentoparanohablardeotracosa i #lopeoresquesiguenysiguen. Després de la dana, va esborrar els tuits, però alguns usuaris van fer-ne captures.

Aquest ambient es fa palès també el mateix dia 29 quan el mateix Mazón es queixa en una reunió al migdia amb els sindicats de la suspensió de les classes de la Universitat de València "quan ni tan sols plou", va dir segons fonts presents.

3. Emergències, una conselleria "maria"

Un tercer factor que desencadena la catàstrofe és que tant el PP com Vox consideren Emergències com una "maria". "L’extrema dreta es demana la conselleria al principi perquè d’ella depenen els permisos dels bous al carrer", comenta Mata. I quan Vox surt del govern Mazón li dona la conselleria a Salomé Pradas, que no té cap pes polític a l’executiu i que ve a ser com la quota del PP de Castelló.

"La diferència amb Ximo Puig és molt gran, ja que el socialista fa dependre Emergències de Presidència en el seu primer mandat. I en el segon fa que depengui de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, que és un dels pesos pesants de l’executiu. En canvi, Mazón es col·loca a Presidència la competència sobre festivals de música", explica Pitarch.

Mazón dona tan poca importància a Emergències que hi col·loca com a número dos un altre conegut seu, Emilio Argüeso, un ex de Ciutadans que l’havia ajudat a fagocitar el partit taronja. Ni Pradas ni Argüeso tenien cap experiència en gestió d’Emergències. "Si el dia de la dana la consellera hagués tingut més pes polític, com el pot tenir una Núria Parlon, igual les coses haguessin anat diferents perquè Mazón li hauria fet més cas", conclou Mata.

4. El màxim expert, de vacances

I així arribem als dies anteriors al 29 d’octubre. El principal càrrec tècnic expert en emergències, Jorge Suárez, que és el subdirector general, està de vacances. Suárez es reincorpora de forma precipitada el mateix dia 29 veient la magnitud de la dana, però no participa en la planificació prèvia de l’emergència.

Suárez era la persona que podia haver avisat la consellera Pradas del que venia i haver exigit una convocatòria del Cecopi els dies previs. Suárez és també, el dia 29, el primer que va proposar enviar una alerta als mòbils. El seu testimoni davant de la jutge, encara sense data, pot ser clau en el procediment.

Tot i l’absència de Suárez, els tècnics del departament emeten una nota de premsa el dia 28 alertant de la situació i que va ser recollida per tots els mitjans de comunicació. La portada del Levante del dia 29 obre amb el següent titular: "L’amenaça de fortes pluges tanca aules i talla carreteres". I Las Provincias encara va més enllà: "L’alerta per fortes pluges suspèn classes i fa témer inundacions". Malgrat l’alerta del seu propi govern, tots els membres de l’executiu valencià, però, van mantenir la seva agenda amb normalitat aquell dia i es van esforçar a treure ferro a la situació. Per començar, el mateix Mazón, que a les 11.40 h compareix per dir que "el temporal se’n va cap a la Serrania de Conca". L’endemà, la Generalitat va esborrar el tuit que recollia la intervenció.

5. L’equip de Mazón, fora de València

Durant les quatre hores que Mazón és al restaurant El ventorro dinant amb la periodista Maribel Vilaplana, cap col·laborador l’interromp. "Resulta que aquell dia les dues persones que podien entrar al reservat i fer-lo sortir, que són Cuenca i Lumbreras, no són a València amb ell. Cuenca és a Bilbao per un tema personal, i Lumbreras a Alacant", relata Pitarch sobre aquelles hores fatídiques. El resultat de tot plegat és que Mazón no comença a ser conscient de la tragèdia fins a la primera conversa que manté amb Pradas, a les 17.37 h. Però no devia estar molt alarmat perquè allarga un dinar que va costar 160 euros encara una hora més.

Mazón encara no ha aclarit què va fer entre que abandona el restaurant, cap a les 18.45 h, fins que arriba al Cecopi a les 20.31 h. "Hi ha un forat entre les 18:58 i les 19:34, un silenci eixordador, en què no agafa cap trucada. No és fins a les 19:34 h, quan parla amb el secretari autonòmic d’infraestructures, que està atrapat a Paiporta, que és conscient de la magnitud de la tragèdia i es posa en marxa per anar al Cecopi", relata Pitarch. És ja massa tard. Tot un dia tard, de fet.