Reforma constitucional
Política 18/01/2024

Així veten PP i PSOE una reforma (més àmplia) de la Constitució

Sumar portarà al TC el veto de la mesa del Congrés a votar esmenes

2 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al ple que ha debatut la reforma constitucional

MadridPer tercer cop des de la seva aprovació fa 45 anys, el Congrés ha aprovat un retoc de la Constitució. La d'aquest dijous és, com ja va passar el 1992 i el 2011, una reforma molt limitada que, en aquest cas, s'ha circumscrit a l'article 49 i que ha tingut com a únic objectiu canviar el terme disminuït pel de persones amb discapacitat. El PP i el PSOE han fet pinça, un cop més, per evitar encetar el meló d'una modificació més àmplia. Els populars ho van posar com a condició per pactar aquest canvi reclamat des de fa temps per col·lectius de persones amb discapacitat i els socialistes han acceptat repetir el mateix procediment emprat l'última vegada, fa més de 12 anys.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com ja va passar llavors, alguns grups —en aquesta ocasió, Sumar i el PNB— han intentat introduir esmenes per modificar altres articles de la carta magna. PP i PSOE han blocat aquestes iniciatives amb l'argument que "no s'ajustaven a la reforma de l'article concret". De fet, no han deixat ni que es debatessin: la mesa del Congrés no les ha admès a tràmit, tot i que haurien acabat rebutjades igualment si s'haguessin arribat a votar. És el mateix tracte que van fer el 2011 amb la reforma de l'article 135 per prioritzar el pagament del deute públic. Tampoc es van admetre les esmenes parcials que aleshores van presentar ERC i PNB sobre altres parts de la Constitució. Ambdós grups van plantejar introduir el reconeixement del dret a l'autodeterminació de Catalunya i el País Basc.

Aquest cop, el PNB havia plantejat, entre altres qüestions, reconèixer a la Constitució el dret a decidir del poble basc o limitar la inviolabilitat del rei. Dues qüestions, la unitat de l'Estat i la monarquia, amb les quals PP i PSOE tanquen files. El veto a una esmena de Compromís que defensava el reconeixement del dret civil valencià és la que ha generat més soroll pel fet que a les Corts valencianes sí que s'hi havien mostrat a favor en un acord del 2020.

Compromís recorrerà al TC

La portaveu de Compromís al Congrés, Àgueda Micó, va advertir dimecres que portaria la inadmissió de la seva esmena, vehiculada a través de Sumar, al Tribunal Constitucional (TC) si la mesa no rectificava. Aquest dijous l'òrgan ha ratificat la decisió d'excloure les esmenes de la votació. A parer de Micó, se'ls ha vulnerat el dret a la representació política reconegut a l'article 23.2 de la Constitució. Ara bé, Esquerra Unida, a qui el 2011 també se li va inadmetre una esmena a la totalitat contra la reforma constitucional ja ho va provar. El TC va desestimar el seu recurs d'empara i va descartar una lesió del dret invocat per Compromís.

Hi ha una diferència amb aquell precedent i és que la proposta d'Esquerra Unida hauria implicat obrir el procediment agreujat de reforma de la Constitució, que mai s'ha activat, mentre que la de Compromís encaixava en el procediment de reforma ordinària aplicat en el cas de l'article 49, que tampoc exigeix sotmetre-la a referèndum. "Mai és moment d'encetar el meló", lamentava Micó en roda de premsa al Congrés, per molt que el PSOE reconegui que el que plantejava Compromís era un tema "menor". Una crítica expressada per la diputada de Sumar que ha ressonat també durant el ple d'aquest dijous celebrat al Senat en les intervencions dels partits independentistes, nacionalistes i de Podem.

stats