Terratrèmol al PP per la defensa del català d'Albiol

BarcelonaL'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, marca perfil propi al PP català en defensa de la llengua del Principat. Ara bé, una moció aprovada "de suport" al Pacte Nacional per la Llengua en nombrosos punts –impulsat per l'executiu de Salvador Illa– ha ocasionat un terratrèmol intern: el PP de Catalunya, pressionat per Génova, ha desautoritzat Albiol en un comunicat, ja que tot i que la seva estratègia té una bona acollida en múltiples quadres, ha despertat la ira de les entitats espanyolistes, un editorial contrari molt dur del diari El Mundo i els nervis i preocupació per part de la direcció estatal, segons ha pogut saber l'ARA. "Rebutgem la política lingüística del president Salvador Illa i el Pacte Nacional", diu contundent el comunicat enviat aquest dijous per la direcció pilotada per Alejandro Fernández. Fonts consultades, però, sostenen que el problema ha estat sobretot a Madrid, no pas al PP de Catalunya.

Tot plegat ve perquè aquesta setmana, en el ple de dilluns, l'ajuntament que lidera Albiol amb majoria absoluta va aprovar una moció que donava suport al Pacte Nacional per la Llengua del Govern. Definia el pla com un "instrument estratègic per protegir, incentivar i augmentar l'ús del català a tots els sectors de la societat", tot i que no s'hi adheria com volia l'oposició perquè el govern municipal creu que hi ha punts que sí que exclouen el castellà. Això, en tot cas, no ha agradat gens a la direcció estatal, sobretot quan ha vist el rebuig de l'ecosistema mediàtic madrileny i d'entitats que inclouen en el "constitucionalisme" com Impulso Ciudadano i Asamblea por una Escuela Bilingüe, amb acusacions de "còmplice" del nacionalisme català que també ha verbalitzat Vox.

De fet, a les 12 del migdia d'aquest dijous el mateix Albiol sortia del pas fent un vídeo en què intentava aclarir que no s'havia adherit al Pacte Nacional per la Llengua, sinó només a alguns punts, tal com havia defensat prèviament aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio. En defensa del "bilingüisme" i de la llengua pròpia de Catalunya, Albiol ha reivindicat l’Ajuntament de Badalona com a "exemple de pluralitat" en l'ús de les dues llengües oficials. I ha tornat a afirmar que cal promoure el català per assegurar la seva supervivència: "Amb dues o tres generacions serà residual i només es parlarà en alguns àmbits com els mitjans de comunicació, si continuem així", s'ha justificat.

El vídeo, però, no ha sufocat l'incendi i el PP de Catalunya ha redactat un comunicat de "ferm rebuig tant a la política lingüística del president Salvador Illa i els seus socis separatistes com a l'anomenat Pacte Nacional per la Llengua". I repeteix l'argumentari de la "imposició del català" i "exclusió del castellà", carrega contra la "política nacionalista" i defensa una "convivència real". Malgrat que esmeni la plana a la moció –que el mateix Albiol ha reconegut que hauria hagut de deixar més clar que era de suport només a "alguns" punts del pacte– sí que reivindica la "riquesa lingüística com a punt de trobada" com diuen que demostren "a tots els municipis i ciutats governats pel PPC" amb polítiques de "promoció de la pluralitat lingüística". Tanmateix, el PP havia estat molt dur al Parlament en contra del Pacte Nacional per la Llengua: el portaveu popular, Juan Fernández, havia parlat de "dictadura lingüística" per criticar-lo.

El perfil propi més enllà de l'incendi

L'ús habitual del català per part d'Albiol i la seva defensa de la llengua van aterrar en una moció que reivindica el català com la "llengua pròpia de Catalunya" i "element essencial d'identitat i de cohesió", i pretén fomentar-lo en l'educació, la cultura, l'esport, la tecnologia, la comunicació, l'atenció ciutadana i amb suport a les entitats per la llengua, etc. El seu perfil propi també s'ha constatat aquesta setmana amb la reivindicació d'un acord amb Junts per a una moció de censura en una entrevista a RTVE. En altres ocasions va defensar "disponibilitat a parlar amb tothom", a diferència dels vetos a Junts que ha defensat el líder català. Fins i tot va "parlar" fa mesos amb l'expresident Carles Puigdemont de forma "molt correcta" quan hi va coincidir de manera casual al Parlament Europeu, segons va explicar ell mateix en una entrevista –tot i rebutjar reunir-s'hi explícitament–. La seva predisposició a dialogar amb Junts l'ha fet emergir com una de les veus clares en aquest aspecte. Respecte al 2017, Albiol ha projectat una moderació en l'eix nacional que li ha permès captar votant independentista, amb el triomf massiu a Badalona, també al nucli antic, en què tradicionalment sempre havien guanyat les forces nacionalistes.

Fonts pròximes destaquen que Albiol sempre ha tingut aquesta sensibilitat lingüística, i que l'ha expressat "públicament" moltes vegades. "Molts defensem el mateix que Albiol", sostenen quadres consultats, favorables al "catalanisme constitucional", similar al galleguisme del PP a la regió de Feijóo –amb el qual Fernández ha discrepat–. Creuen que ell té aquest perfil, pel seu ús i defensa del català, juntament amb diversos diputats que prioritzen la llengua pròpia de Catalunya i tenen un perfil moderat, així com quadres territorials. "No pujarem mai si no ens identifiquem com un partit català", afirmen, i reivindiquen consciència i perfil propi. Altres quadres també remarquen que convé aquest perfil català i sostenen que "les mesures que ha impulsat Albiol per a la llengua són perfectes". També coincideixen en l'acostament a Junts per a una moció de censura o fins i tot per obrir la porta a futures enteses dins del marc de la legalitat. I un avís: dirigents consultats asseguren que defensaran la posició d'Albiol davant qui calgui, també internament.