Andorra reconeix parcialment Palestina: com hi han influït Espanya i França?
L'estat andorrà no acostuma a anar per lliure en política internacional i procura no enemistar-se amb els seus veïns
BarcelonaQuan fa uns dies Andorra va reconèixer l'estat palestí, ho va fer de forma parcial i conjuntament amb diversos països, entre els quals França, en el marc de l'Assemblea de les Nacions Unides celebrada a Nova York. El cap de govern, Xavier Espot, va explicar a X que el reconeixement no seria "amb plens efectes diplomàtics" fins que Hamàs no alliberés els ostatges i entregués les armes. També fins que no es creés un govern palestí al marge del grup islamista. En la seva intervenció davant l'ONU, la ministra d'Afers Exteriors, Imma Tor, va subratllar que, d'aquesta manera, Andorra es mantenia "fidel" a "més de set segles de pau" i a la "neutralitat activa" del país davant els conflictes internacionals. Què vol dir això? Quina és la postura del país sobre Palestina? Ho intentem desgranar.
Què pensa el govern d'Andorra sobre el genocidi?
En conversa amb l'ARA, la ministra d'Afers Exteriors d'Andorra, Imma Tor, valora la situació a Gaza com "una autèntica catàstrofe humanitària". Evita el terme genocidi "perquè és una paraula que en dret internacional té un significat en particular". Si bé una comissió de l'ONU va concloure que Israel està cometent un genocidi a Gaza, Tor recorda que "de moment no hi ha una posició oficial de les Nacions Unides que digui que és un genocidi". Sobre la situació als assentaments de l'estat israelià a Cisjordània, l'executiu no fa una valoració concreta. Tor, però, sí que constata, preguntada específicament sobre aquesta qüestió, que "l'expansió d'Israel vulnera una vegada més el dret internacional".
Per què arriba ara el reconeixement de Palestina?
Andorra va reconèixer Palestina en un moviment conjunt amb nou països més: el Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Portugal, Bèlgica, França, Luxemburg, San Marino i Malta. Tot i això, es tracta d'un reconeixement simbòlic, sense efectes pràctics a dia d'avui. Si aquest reconeixement no ha arribat fins ara és perquè "com a microestat, Andorra mira de passar de puntetes en molts debats internacionals", explica Yvan Lara, investigador d'anàlisi política a l'institut Andorra Recerca i Innovació (AR+I). "Normalment Andorra espera fins que és inevitable moure's, i aquest moment ha arribat ara", retrata Lara.
Quin rol hi ha tingut França?
La ministra Tor explica a l'ARA que França va contactar l'executiu per explorar el reconeixement. També ho va fer Espanya fa més d'un any, quan l'Estat va reconèixer Palestina. Llavors, el govern andorrà considerava que "la situació d'aquell moment encara no ho requeria", diu Tor. Ara, però, sí que s'han sumat a aquest reconeixement perquè es complia una de les seves condicions, "que era no fer-ho de manera aïllada". El reconeixement que va impulsar Pedro Sánchez, però, també era coordinat amb altres països.
Per tant, es pot pensar en pressions o una influència directa de França? Per què ara sí i el maig del 2024 no? L'investigador Lara descarta parlar de pressions i ho atribueix a "una llei no escrita en política exterior andorrana, que és mirar cap a França i Espanya". Malgrat que el president francès Emmanuel Macron sigui també copríncep d'Andorra –juntament amb el bisbe d'Urgell–, el professor de dret internacional a la UB Xavier Pons recorda que qui governa és el Consell d'Andorra, i Macron i el bisbe només tenen funcions representatives. Tot i això, "òbviament tenen una influència indirecta", exposa Pons, que recorda polèmiques en aquest sentit com el fet que l'avortament sigui il·legal al país.
La dinàmica, retrata Lara, "no és tant que els coprínceps vagin a dictar el que s'ha de fer, sinó que és a l'inrevés", és a dir, "els andorrans intenten no enemistar-se amb ells ni amb els estats veïns". Si Espanya i França tenen la mateixa postura, "claríssimament Andorra també l'adopta", i si tenen postures diferents, "el més habitual és l'abstenció andorrana".
Què és la "neutralitat activa"?
En aquest sentit, hi ha un concepte que el govern d'Andorra ha repetit quan explicava la decisió sobre Palestina: el reconeixement mantenia el país en la seva tradicional "neutralitat activa". Es basa, segons Lara, justament en mirar França i Espanya en matèria internacional: "Andorra no es posa en política internacional", explica. De fet, més enllà "d'algunes batusses entre pastors que van acabar amb algun mort, Andorra no ha viscut mai cap guerra i no ha estat envaïda de manera eficaç", retrata l'historiador de l'AR+I Albert Villaró.
Impulsarà mesures contra Israel?
Aquesta neutralitat, que fins i tot es menciona a l'himne nacional, fa vaticinar que el país no farà més passes encaminades a aïllar internacionalment Israel fins que no hi hagi un nou moviment conjunt. De fet, la mateixa ministra assegura que l'executiu no n'ha pensat cap, sobretot tenint en compte les dimensions del país: "El que podríem fer tampoc seria molt rellevant", conclou Tor.