Ayuso entregada a la guerra de Trump
MadridUna guerra de les dimensions i transcendència de la iniciada a l'Orient Mitjà mereixia des del principi un debat seriós i documentat sobre els antecedents i les possibles repercussions del conflicte. La forma que ha agafat aquesta qüestió pel que fa a la política espanyola en general ja deixa molt a desitjar, però si ens situem en un altre nivell administratiu, el de la Comunitat de Madrid, les coses empitjoren. No resulta sorprenent, perquè durant aquesta legislatura ha estat habitual que el PP madrileny, i molt en especial la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, hagi buscat la confrontació amb el president del govern, Pedro Sánchez.
Però hi ha maneres, i en aquesta matèria ja queden pocs límits per superar. D'una banda, el debat registrat no té res de constructiu, ni tan sols per conèixer i confrontar posicions, i, d'una altra banda, no ajuda en res al líder popular, Alberto Núñez Feijóo, que malgrat la seva aproximació a Vox –conseqüència dels resultats electorals–, no treu cap profit de les incursions d'Ayuso en l’àrea de la política internacional. La lectura de la guerra en curs com una situació inevitable i en el fons positiva perquè del que es tracta és de fer caure les injustícies del règim dels aiatol·làs i d’instaurar immediatament després la democràcia a l’Iran és una versió que no s’aguanta ni per la part de l’opinió pública que se sent menys coneixedora del conflicte.
Una de les aportacions, en referència a Pedro Sánchez, de la presidenta Ayuso al debat ha sigut: “A nosaltres ens sembla molt cridaner que el «No a la guerra» provingui d'una persona que promou la guerra entre espanyols”. Apreciació a la qual el ministre de Foment, Óscar Puente, va respondre que “en aquests dies en què es parla de desclassificar expedients clínics, potser és una bona ocasió per desclassificar-ne algun”. La frase de Puente estava relacionada amb les especulacions i faules publicades sobre la salut del líder socialista.
I al·ludint un altre cop a l’expedient d'Ayuso, va afegir que “això de dir que el president del govern anima la guerra entre espanyols és un disbarat que no es compadeix amb un estat mental mínimament normal”. Més polític sol estar el ministre Óscar López, que té classificada Ayuso com “la lideressa de la ultradreta espanyola”, entre altres raons per negar-se a aplicar algunes lleis estatals a Madrid, com les de l’avortament o l’habitatge.
En tot cas, l’intercanvi de bufetades sobre la guerra descriu bé quin és el to general que ha agafat el debat sobre les conseqüències de l’atac d’Israel i els Estats Units a l'Iran, i que es va estenent per diversos països de l'Orient Mitjà. Ayuso busca saltar fronteres i adquirir un cert perfil internacional intentant que les seves manifestacions tinguin alguna difusió i bona acollida sobretot als Estats Units, però també a Israel, relació que ha mimat en diverses ocasions. En principi, el viatge de la presidenta madrilenya a Nova York, la setmana passada, era per atraure “turisme i inversions”. S'ha publicat aquests dies que volia inclús convèncer un fons per fer un nou estadi per a l’equip del Rayo Vallecano.
No sé quin èxit haurà pogut tenir Ayuso a l’illa novaiorquesa de Manhattan, però al barri de Vallecas no ho tindria fàcil. Bona part de l’afició de Vallecas no vol sentir parlar de l’eventual trasllat del seu camp, que és antic i deficient en diversos aspectes, però és amb el qual els seguidors de l'equip se senten molt identificats. Al marge d'aquesta anècdota, per a Ayuso ha sigut important deixar constància que el discurs oficial espanyol, contrari a la guerra en curs, no és l'únic que corre per la “terrible Spain”, que diu Trump. El viatge ha buscat reincidir en l'afany d'identificació amb les administracions de Washington i Tel-Aviv, és a dir, amb els seus rectors, actuals Donald Trump i Benjamin Netanyahu.
Per a Ayuso, la referència europea i una font d’inspiració ha estat la presidenta italiana, Giorgia Meloni, que també és periodista. Però aquesta identificació xoca en aquests moments amb el problema que Meloni no ha volgut implicar Itàlia en la guerra. En tot cas, l’ensurt que s’ha emportat aquests dies Ayuso ha estat el de la imputació del seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, pel suposat delicte de revelació de secrets per haver donat a conèixer dades de dos periodistes que van investigar l’empresari Alberto González Amador, la parella de la presidenta madrilenya, acusat de frau fiscal.
La negació d'Ayuso
En definitiva, si Pedro Sánchez vol ser l’antítesi del José María Aznar que va portar Espanya a recolzar la invasió de l'Iraq i que va formar un cèlebre trio amb George Bush i Tony Blair, Ayuso vol fer un paper similar, de negació, amb relació a Zapatero i Sánchez. Quan la presidenta madrilenya aconsegueix més titulars és quan ataca aquest últim. I pel que fa a Zapatero, cal recordar que no es va limitar a no aixecar-se el 2003 al pas de la bandera nord-americana en la desfilada militar de la festa del 12 d'octubre a Madrid, sinó que va ordenar el retorn de les tropes de l'Iraq i en diverses ocasions va manifestar el seu suport al poble palestí posant-se la tradicional kufia al voltant del coll.
Ayuso, en canvi, va respondre a les mobilitzacions per impedir la participació de l'equip israelià a la darrera etapa de la Vuelta ciclista anant a trobar els seus integrants en senyal d’homenatge i desgreuge. I en el viatge a Nova York va fer compatible la recerca d'inversions amb l'afirmació que Espanya és “un país en el qual no es pot confiar” perquè té un president que va de bracet “amb persones que han representat ETA”. Curiosa al·lusió al terrorisme per atacar Sánchez, quan pocs dies després Ayuso va acudir a un dels actes en record de les víctimes dels atemptats contra els passatgers de tres trens a Madrid, l'11-M del 2004, una acció d’un escamot jihadista que el govern d’Aznar va atribuir a ETA.
Ayuso no és la primera a interpretar el respecte als drets humans en funció de conveniències. El mateix Aznar va dir dijous passat respecte a l’atac a l’Iran que “les operacions que es comencen, cal acabar-les”. El mateix dia, l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme va demanar en un altre acte a l’estació d'Atocha que “no repetim la història”, perquè “cada escalada pot tenir conseqüències devastadores”.