Barcelona se li continua resistint a Junqueras: el qui és qui de la batalla d'ERC a la capital

BarcelonaNi un any després que ERC triés Creu Camacho com a presidenta de la federació de Barcelona, el partit es tornarà a disputar el tron el 17 d'abril i després d'una rebel·lió interna que es va llegir com un nou desafiament a la direcció d'Oriol Junqueras. Si l'abril passat es van enfrontar la llista oficialista encapçalada per Eva Baró, i la dels crítics, que va liderar Creu Camacho; aquesta vegada els bàndols tornen a ser els mateixos, però amb els lideratges canviats. Rosa Suriñach, regidora a l'Ajuntament de Barcelona, serà el rostre dels crítics, mentre que els oficialistes tindran Ricard Farin, president del casal d'ERC a Horta-Guinardó, com a cara visible. Totes dues candidatures ja han presentat el mínim d'avals necessaris: la de Suriñach assegurava la setmana passada haver-ne presentat "més del doble", dels 46 que eren necessaris (el 5% de la militància barcelonina) mentre que Farin, "més del triple". I com ha passat en els últims anys, al voltant de cada candidatura s'hi han situat figures històriques del partit a la capital catalana per apuntalar cadascun dels projectes. Qui és qui en cada candidatura?

Després que més de la meitat de l'executiva dimitís en bloc –entre els que van plegar hi havia la mateixa Suriñach– en protesta per la línia que havia adoptat l'encara presidenta de la federació, Creu Camacho –amb qui havien compartit candidatura a les primàries de l'any passat–, els crítics van començar a conversar de forma soterrada per presentar una alternativa per dirigir la federació. Finalment, Rosa Suriñach va fer el pas i és qui va posar cara al projecte. Va convocar la militància en una trobada fa poques setmanes, on hi van participar un centenar de persones i van acordar conformar una candidatura, que van presentar fa pocs dies sota el nom Construïm Esquerra Barcelona.

Acompanya Suriñach com a número dos Nil Font, un altre dels dimissionaris; a més de l'exsecretària general de Presidència del Govern de Pere Aragonès, Núria Cuenca; la diputada al Congrés Pilar Vallugera, i l'actual senador Joan Queralt, entre d'altres. També han donat suport a aquesta candidatura el regidor al consistori barceloní Jordi Castellana; Robert Fabregat, qui va presidir la federació de Barcelona durant els anys del Procés; i figures històricament enfrontades com l'exsecretari general de Drets Socials Oriol Amorós i l'exconseller d'Exteriors Alfred Bosch.

La candidatura oficialista que encapçala Ricard Farin, va presentar-se a la militància a través d'una carta el 9 de març. A Farin, l'acompanya Núria Clotet, actual coordinadora del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona i qui, en els inicis, havia treballat al costat d'Alfred Bosch. Els oficialistes van presentar el conjunt de la seva candidatura fa uns dies sota el nom d'Activem Barcelona. Entre els noms que inclou, hi ha el de Montse Benedí, com a candidata a presidir l'Assemblea i qui va compartir candidatura amb Eva Baró. De fet, tot i que no en forma part, l'expresidenta de la federació dona suport a Farin. A la llista hi ha persones que van ser a la seva candidatura, i també hi donen suport els membres de l'executiva de Camacho que es van quedar després de la rebel·lió.

També fan costat a aquesta llista figures com l'exlíder d'ERC a Barcelona, Patrícia Gomà; l'actual portaveu dels republicans al Parlament, Ester Capella, i el diputat d'ERC Joan Ignasi Elena. Tots ells van ser a l'acte de presentació de la candidatura de la setmana passada. La direcció nacional ha decidit no posicionar-se oficialment per cap candidatura ni tampoc ho farà la secretària general d'ERC i candidata a les pròximes eleccions municipals, Elisenda Alamany. Ara bé, no és cap secret que la cúpula republicana va fer costat a Camacho quan els crítics van abandonar l'executiva barcelonina i va carregar contra aquella rebel·lió.

Els projectes de Suriñach i Farin

Les dues candidatures defensen superar la divisió que ha marcat el partit en els últims mesos i històricament. Però més enllà d'això, la llista de Suriñach posa el focus en el fet que la militància tingui un rol actiu en la presa de decisions i que sigui la federació qui marqui l'estratègia del partit a Barcelona. És a dir, que el grup municipal respongui al que decideixin els afiliats. Des del projecte de Farin defensen "coordinació i no confrontació" entre el partit i el grup municipal, però també amb la direcció nacional. Aposten, a més, per "construir un projecte de futur i il·lusionador per recuperar la nostra Barcelona" –una tesi que també defensa Alamany–.

De rerefons de tot plegat, hi torna a emergir un altre pols entre la direcció nacional i els crítics, tot i que a Barcelona no operin exactament les lògiques d'escala nacional –el president de la federació també té una cadira a la direcció d'ERC–. Mentre el projecte de Suriñach defensa autonomia per a la federació de Barcelona, els oficialistes rebutgen que sigui "utilitzada com a contrapoder de res ni de ningú, ni de la direcció nacional ni de la candidata recentment escollida [Elisenda Alamany]".